Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Apercepció»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "pinso" a "penso")
m (bot: - citació]]).Per a + citació]]). Per a)
 
(6 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
Segons [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]] que introdueix el terme, és la [[consciència|''consciència'']] dels propis estats interns (la [[percepció|''percepció'']] és la relació d'un organisme amb els altres; [[Recurs:cita Leibniz 1|veure cita]]).Per a [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], que recull aquesta terminologia, és la «consciència de si mateix com a subjecte pensant en general». Distingeix una apercepció merament empírica, que anomena també «sentit intern», per la qual coneixem els estats interns de consciència, i una ''apercepció'' ''pura'' o ''transcendental'', que és la consciència del «jo penso», que ha d'acompanyar necessàriament a tota representació i tot concepte. L'anomena també «unitat originària sintètica d'apercepció», perquè confereix la màxima unitat al conjunt de tota l' [[experiència|experiència]], en el sentit que aquesta, per ser-ho, ha de concebre's com a experiència d''i'' un subjecte: a aquest subjecte originari, condició radical de tota possibilitat de coneixement, anomena «apercepció transcendental» o «[[jo transcendental|jo transcendental]]» ([[Recurs:Kant el «jo penso»|veure text]] ).
+
Segons [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]] que introdueix el terme, és la [[consciència|''consciència'']] dels propis estats interns (la [[percepció|''percepció'']] és la relació d'un organisme amb els altres; [[Recurs:cita Leibniz 1|veg. citació]]). Per a [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], que recull aquesta terminologia, és la «consciència de si mateix com a subjecte pensant en general». Distingeix una apercepció merament empírica, que anomena també «sentit intern», per la qual coneixem els estats interns de consciència, i una ''apercepció'' ''pura'' o ''transcendental'', que és la consciència del «jo penso», que ha d'acompanyar necessàriament a tota representació i tot concepte. L'anomena també «unitat originària sintètica d'apercepció», perquè confereix la màxima unitat al conjunt de tota l'[[experiència|experiència]], en el sentit que aquesta, per a ser-ho, ha de concebre's com a experiència d'un subjecte: a aquest subjecte originari, condició radical de tota possibilitat de coneixement, anomena «apercepció transcendental» o «[[jo transcendental|jo transcendental]]» ([[Recurs:Kant el «jo penso»|vegeu el text]]).
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió de 21:57, 1 nov 2017

Segons Leibniz que introdueix el terme, és la consciència dels propis estats interns (la percepció és la relació d'un organisme amb els altres; veg. citació). Per a Kant, que recull aquesta terminologia, és la «consciència de si mateix com a subjecte pensant en general». Distingeix una apercepció merament empírica, que anomena també «sentit intern», per la qual coneixem els estats interns de consciència, i una apercepció pura o transcendental, que és la consciència del «jo penso», que ha d'acompanyar necessàriament a tota representació i tot concepte. L'anomena també «unitat originària sintètica d'apercepció», perquè confereix la màxima unitat al conjunt de tota l'experiència, en el sentit que aquesta, per a ser-ho, ha de concebre's com a experiència d'un subjecte: a aquest subjecte originari, condició radical de tota possibilitat de coneixement, anomena «apercepció transcendental» o «jo transcendental» (vegeu el text).