Diferència entre revisions de la pàgina «Apagògic, raonament»
De Wikisofia
m (bot: - deriva a del verb + deriva del verb) |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | <small>Del grec ἀπαγογή, ''apagogé'' (deducció, abducció, reducció). Terme format per “ἀπο-” [apo-] que implica oposició, i “αγογή” [agogé], que deriva | + | <small>Del grec ἀπαγογή, ''apagogé'' (deducció, abducció, reducció). Terme format per “ἀπο-” [apo-] que implica oposició, i “αγογή” [agogé], que deriva del verb “ἄγω” [ago], que significa conduir. </small> |
En la lògica tradicional, [[sil·logisme|sil·logisme]] que recorre a la [[reducció a l'absurd|reducció a l'absurd]] (ἀπαγογή έις το αδύνατον, ''apagogé eis to adýnaton''), el descobriment de la qual [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] atribueix a [[Autor:Parmènides d'Elea|Parmènides]] i que sembla haver constituït el primer sentit de la [[dialèctica|dialèctica]]. | En la lògica tradicional, [[sil·logisme|sil·logisme]] que recorre a la [[reducció a l'absurd|reducció a l'absurd]] (ἀπαγογή έις το αδύνατον, ''apagogé eis to adýnaton''), el descobriment de la qual [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] atribueix a [[Autor:Parmènides d'Elea|Parmènides]] i que sembla haver constituït el primer sentit de la [[dialèctica|dialèctica]]. | ||
En un segon sentit, es refereix a l’ús de sil·logismes amb premisses poc certes. | En un segon sentit, es refereix a l’ús de sil·logismes amb premisses poc certes. | ||
Revisió del 14:20, 29 ago 2017
Del grec ἀπαγογή, apagogé (deducció, abducció, reducció). Terme format per “ἀπο-” [apo-] que implica oposició, i “αγογή” [agogé], que deriva del verb “ἄγω” [ago], que significa conduir.
En la lògica tradicional, sil·logisme que recorre a la reducció a l'absurd (ἀπαγογή έις το αδύνατον, apagogé eis to adýnaton), el descobriment de la qual Aristòtil atribueix a Parmènides i que sembla haver constituït el primer sentit de la dialèctica.
En un segon sentit, es refereix a l’ús de sil·logismes amb premisses poc certes.