Diferència entre revisions de la pàgina «Apagògic, raonament»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «<small>(del grec ἀπαγογή, ''apagogé'', terme format per “ἀπο-” [apo-] que implica oposició, i “αγογή” [agogé], que deriva a del verb “...».) |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
<small>(del grec ἀπαγογή, ''apagogé'', terme format per “ἀπο-” [apo-] que implica oposició, i “αγογή” [agogé], que deriva a del verb “ἄγω” [ago], que significa conduir.es tradueix com deducció, abducció, reducció)</small> | <small>(del grec ἀπαγογή, ''apagogé'', terme format per “ἀπο-” [apo-] que implica oposició, i “αγογή” [agogé], que deriva a del verb “ἄγω” [ago], que significa conduir.es tradueix com deducció, abducció, reducció)</small> | ||
| − | En la lògica tradicional, [[sil·logisme|sil·logisme]] que recorre a la [[reducció a l'absurd|reducció a l'absurd]] (ἀπαγογή έις το αδύνατον, ''apagogé eis to adýnaton''), el descobriment de la qual [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] atribueix a [[Autor: | + | En la lògica tradicional, [[sil·logisme|sil·logisme]] que recorre a la [[reducció a l'absurd|reducció a l'absurd]] (ἀπαγογή έις το αδύνατον, ''apagogé eis to adýnaton''), el descobriment de la qual [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] atribueix a [[Autor:Parmènides d'Elea|Parmènides]] i que sembla haver constituït el primer sentit de la [[dialèctica|dialèctica]]. En un segon sentit, es refereix a l’ús de sil·logismes amb premisses poc certes. |
Revisió del 22:19, 1 jul 2015
(del grec ἀπαγογή, apagogé, terme format per “ἀπο-” [apo-] que implica oposició, i “αγογή” [agogé], que deriva a del verb “ἄγω” [ago], que significa conduir.es tradueix com deducció, abducció, reducció)
En la lògica tradicional, sil·logisme que recorre a la reducció a l'absurd (ἀπαγογή έις το αδύνατον, apagogé eis to adýnaton), el descobriment de la qual Aristòtil atribueix a Parmènides i que sembla haver constituït el primer sentit de la dialèctica. En un segon sentit, es refereix a l’ús de sil·logismes amb premisses poc certes.