Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Alexandria, escola d'»

De Wikisofia

m (bot: - les anterior escoles + les anteriors escoles)
m (bot: - s.iv fins al s.VII. + s. IV fins al s. VII.)
Línia 4: Línia 4:
 
Expressió ambigua que tant pot designar els diferents corrents i escoles de pensament que van florir a Alexandria, com, de manera més restringida, les escoles neoplatòniques. En un tercer sentit, es refereix també al ''Didaskeleion,'' o escola teològica cristiana d'orientació platonitzant, fundada al segle II per Panteno i els màxims representants del qual van ser [[Autor:Climent d'Alexandria|Climent d'Alexandria]] i [[Autor:Orígenes|Orígenes]]. Aquesta escola va decaure a la fi del segle IV.
 
Expressió ambigua que tant pot designar els diferents corrents i escoles de pensament que van florir a Alexandria, com, de manera més restringida, les escoles neoplatòniques. En un tercer sentit, es refereix també al ''Didaskeleion,'' o escola teològica cristiana d'orientació platonitzant, fundada al segle II per Panteno i els màxims representants del qual van ser [[Autor:Climent d'Alexandria|Climent d'Alexandria]] i [[Autor:Orígenes|Orígenes]]. Aquesta escola va decaure a la fi del segle IV.
  
Quant a les escoles [[neoplatonisme|neoplatòniques]] d'Alexandria, cal distingir-ne dues que es van desenvolupar en èpoques diferents. La primera, que va tenir el seu màxim apogeu durant el segle III, va ser fundada cap a l'any 200 dC per [[Autor:Ammoni Saccas|Ammoni Saccas]], i representa l'inici de la tradició neoplatònica. La segona representa el corrent platònic que es va desenvolupar des del s.iv fins al s.VII. Entre els seus representants principals han de destacar-se, entre d'altres, [[Autor:Hipàtia d'Alexandria|Hipàtia]], Sinesio de Cirene, Hierocles d'Alexandria, Hèrmies, [[Autor:Filopò, Joan|Joan Filopò]], Esteban d'Alexandria, Alexandre de Licópolis, Olimpiodoro i Nemesio. A diferència del corrent neoplatònic fundat per [[Autor:Procle|Procle]] i coneguda com a [[escola d'Atenes|escola d'Atenes]], va admetre idees [[cristianisme|cristianes]] encara que, com aquella, es va dedicar preferentment a comentaris neoplatònics dels textos d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]].
+
Quant a les escoles [[neoplatonisme|neoplatòniques]] d'Alexandria, cal distingir-ne dues que es van desenvolupar en èpoques diferents. La primera, que va tenir el seu màxim apogeu durant el segle III, va ser fundada cap a l'any 200 dC per [[Autor:Ammoni Saccas|Ammoni Saccas]], i representa l'inici de la tradició neoplatònica. La segona representa el corrent platònic que es va desenvolupar des del s. IV fins al s. VII. Entre els seus representants principals han de destacar-se, entre d'altres, [[Autor:Hipàtia d'Alexandria|Hipàtia]], Sinesio de Cirene, Hierocles d'Alexandria, Hèrmies, [[Autor:Filopò, Joan|Joan Filopò]], Esteban d'Alexandria, Alexandre de Licópolis, Olimpiodoro i Nemesio. A diferència del corrent neoplatònic fundat per [[Autor:Procle|Procle]] i coneguda com a [[escola d'Atenes|escola d'Atenes]], va admetre idees [[cristianisme|cristianes]] encara que, com aquella, es va dedicar preferentment a comentaris neoplatònics dels textos d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]].
  
 
Si es pren en el sentit més ampli, a més de les anteriors escoles ha d'afegir-se el conjunt dels pensadors científics, com [[Autor:Aristarc de Samos|Aristarc]], [[Autor:Hiparc de Nicea|Hiparc]], [[Autor:Eratòstenes|Eratòstenes]], etc. i filòsofs jueus com [[Autor:Filó d'Alexandria|Filó d'Alexandria]], que van exercir a Alexandria. La presa per part dels àrabs de la ciutat d'Alexandria en el 641 va acabar amb aquestes escoles.
 
Si es pren en el sentit més ampli, a més de les anteriors escoles ha d'afegir-se el conjunt dels pensadors científics, com [[Autor:Aristarc de Samos|Aristarc]], [[Autor:Hiparc de Nicea|Hiparc]], [[Autor:Eratòstenes|Eratòstenes]], etc. i filòsofs jueus com [[Autor:Filó d'Alexandria|Filó d'Alexandria]], que van exercir a Alexandria. La presa per part dels àrabs de la ciutat d'Alexandria en el 641 va acabar amb aquestes escoles.

Revisió del 21:57, 1 nov 2017

Expressió ambigua que tant pot designar els diferents corrents i escoles de pensament que van florir a Alexandria, com, de manera més restringida, les escoles neoplatòniques. En un tercer sentit, es refereix també al Didaskeleion, o escola teològica cristiana d'orientació platonitzant, fundada al segle II per Panteno i els màxims representants del qual van ser Climent d'Alexandria i Orígenes. Aquesta escola va decaure a la fi del segle IV.

Quant a les escoles neoplatòniques d'Alexandria, cal distingir-ne dues que es van desenvolupar en èpoques diferents. La primera, que va tenir el seu màxim apogeu durant el segle III, va ser fundada cap a l'any 200 dC per Ammoni Saccas, i representa l'inici de la tradició neoplatònica. La segona representa el corrent platònic que es va desenvolupar des del s. IV fins al s. VII. Entre els seus representants principals han de destacar-se, entre d'altres, Hipàtia, Sinesio de Cirene, Hierocles d'Alexandria, Hèrmies, Joan Filopò, Esteban d'Alexandria, Alexandre de Licópolis, Olimpiodoro i Nemesio. A diferència del corrent neoplatònic fundat per Procle i coneguda com a escola d'Atenes, va admetre idees cristianes encara que, com aquella, es va dedicar preferentment a comentaris neoplatònics dels textos d'Aristòtil.

Si es pren en el sentit més ampli, a més de les anteriors escoles ha d'afegir-se el conjunt dels pensadors científics, com Aristarc, Hiparc, Eratòstenes, etc. i filòsofs jueus com Filó d'Alexandria, que van exercir a Alexandria. La presa per part dels àrabs de la ciutat d'Alexandria en el 641 va acabar amb aquestes escoles.

Veure hel·lenisme i ciència hel·lenística.