Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Alexandria, escola d'»

De Wikisofia

m (bot: - com [[escola + com a [[escola)
m (bot: - les anterior escoles + les anteriors escoles)
Línia 6: Línia 6:
 
Quant a les escoles [[neoplatonisme|neoplatòniques]] d'Alexandria, cal distingir-ne dues que es van desenvolupar en èpoques diferents. La primera, que va tenir el seu màxim apogeu durant el segle III, va ser fundada cap a l'any 200 dC per [[Autor:Ammoni Saccas|Ammoni Saccas]], i representa l'inici de la tradició neoplatònica. La segona representa el corrent platònic que es va desenvolupar des del s.iv fins al s.VII. Entre els seus representants principals han de destacar-se, entre d'altres, [[Autor:Hipàtia d'Alexandria|Hipàtia]], Sinesio de Cirene, Hierocles d'Alexandria, Hèrmies, [[Autor:Filopò, Joan|Joan Filopò]], Esteban d'Alexandria, Alexandre de Licópolis, Olimpiodoro i Nemesio. A diferència del corrent neoplatònic fundat per [[Autor:Procle|Procle]] i coneguda com a [[escola d'Atenes|escola d'Atenes]], va admetre idees [[cristianisme|cristianes]] encara que, com aquella, es va dedicar preferentment a comentaris neoplatònics dels textos d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]].
 
Quant a les escoles [[neoplatonisme|neoplatòniques]] d'Alexandria, cal distingir-ne dues que es van desenvolupar en èpoques diferents. La primera, que va tenir el seu màxim apogeu durant el segle III, va ser fundada cap a l'any 200 dC per [[Autor:Ammoni Saccas|Ammoni Saccas]], i representa l'inici de la tradició neoplatònica. La segona representa el corrent platònic que es va desenvolupar des del s.iv fins al s.VII. Entre els seus representants principals han de destacar-se, entre d'altres, [[Autor:Hipàtia d'Alexandria|Hipàtia]], Sinesio de Cirene, Hierocles d'Alexandria, Hèrmies, [[Autor:Filopò, Joan|Joan Filopò]], Esteban d'Alexandria, Alexandre de Licópolis, Olimpiodoro i Nemesio. A diferència del corrent neoplatònic fundat per [[Autor:Procle|Procle]] i coneguda com a [[escola d'Atenes|escola d'Atenes]], va admetre idees [[cristianisme|cristianes]] encara que, com aquella, es va dedicar preferentment a comentaris neoplatònics dels textos d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]].
  
Si es pren en el sentit més ampli, a més de les anterior escoles ha d'afegir-se el conjunt dels pensadors científics, com [[Autor:Aristarc de Samos|Aristarc]], [[Autor:Hiparc de Nicea|Hiparc]], [[Autor:Eratòstenes|Eratòstenes]], etc. i filòsofs jueus com [[Autor:Filó d'Alexandria|Filó d'Alexandria]], que van exercir a Alexandria. La presa per part dels àrabs de la ciutat d'Alexandria en el 641 va acabar amb aquestes escoles.
+
Si es pren en el sentit més ampli, a més de les anteriors escoles ha d'afegir-se el conjunt dels pensadors científics, com [[Autor:Aristarc de Samos|Aristarc]], [[Autor:Hiparc de Nicea|Hiparc]], [[Autor:Eratòstenes|Eratòstenes]], etc. i filòsofs jueus com [[Autor:Filó d'Alexandria|Filó d'Alexandria]], que van exercir a Alexandria. La presa per part dels àrabs de la ciutat d'Alexandria en el 641 va acabar amb aquestes escoles.
  
 
Veure [[hel·lenisme|hel·lenisme]] i [[ciència hel·lenística|ciència hel·lenística]].
 
Veure [[hel·lenisme|hel·lenisme]] i [[ciència hel·lenística|ciència hel·lenística]].

Revisió del 20:48, 29 ago 2017

Expressió ambigua que tant pot designar els diferents corrents i escoles de pensament que van florir a Alexandria, com, de manera més restringida, les escoles neoplatòniques. En un tercer sentit, es refereix també al Didaskeleion, o escola teològica cristiana d'orientació platonitzant, fundada al segle II per Panteno i els màxims representants del qual van ser Climent d'Alexandria i Orígenes. Aquesta escola va decaure a la fi del segle IV.

Quant a les escoles neoplatòniques d'Alexandria, cal distingir-ne dues que es van desenvolupar en èpoques diferents. La primera, que va tenir el seu màxim apogeu durant el segle III, va ser fundada cap a l'any 200 dC per Ammoni Saccas, i representa l'inici de la tradició neoplatònica. La segona representa el corrent platònic que es va desenvolupar des del s.iv fins al s.VII. Entre els seus representants principals han de destacar-se, entre d'altres, Hipàtia, Sinesio de Cirene, Hierocles d'Alexandria, Hèrmies, Joan Filopò, Esteban d'Alexandria, Alexandre de Licópolis, Olimpiodoro i Nemesio. A diferència del corrent neoplatònic fundat per Procle i coneguda com a escola d'Atenes, va admetre idees cristianes encara que, com aquella, es va dedicar preferentment a comentaris neoplatònics dels textos d'Aristòtil.

Si es pren en el sentit més ampli, a més de les anteriors escoles ha d'afegir-se el conjunt dels pensadors científics, com Aristarc, Hiparc, Eratòstenes, etc. i filòsofs jueus com Filó d'Alexandria, que van exercir a Alexandria. La presa per part dels àrabs de la ciutat d'Alexandria en el 641 va acabar amb aquestes escoles.

Veure hel·lenisme i ciència hel·lenística.