Acte

(del llatí, actum, de agere, obrar, actuar; en grec, ὲνέργεια, enérgeia, activitat, força) En general, l'acció humana, a la qual se suposa, per definició, conscient i voluntària. Diem, així, «acte moral» o «acció moral». En un segon sentit, més precís en l'àmbit filosòfic, procedent de la tradició filosòfica aristotèlica, un dels dos conceptes, del binomi acte i potència, amb què Aristòtil explica el canvi al món físic. Si «potencia» és la possibilitat de ser alguna cosa, «acte» és la realitat de ser-ho. Enfront de la potència, l'acte es caracteritza per l'existència i la determinació (conjunt de propietats definibles). La idea global que Aristòtil té de la naturalesa és que es tracta d'un conjunt de coses que han arribat a ser, o de potències actualitzades. Aristòtil també utilitza, per a acte, el terme entelèquia (έντελέχεια), perfeccionament, amb el sentit d'allò que té en si mateix el principi de la seva perfecció, amb el que assenyala que l'acte és principi de la perfecció o perfecta realització d'una cosa.