Acadèmia mitjana

 Segon període de l' Acadèmia platònica, sorgit cap a l'any 268 a. de C., quan Arcesilau es fa càrrec de la direcció de l'Acadèmia i li dóna una orientació més propera a l'escepticisme pirrònic (veure text ). Arcesilau sostenia que no pot aconseguir-se cap classe de certesa, iniciant així la «suspensió del judici» (ὲποχή, epokhé), que havia de ser característica de l'escepticisme. De vegades, es distingeix també de l'Acadèmia nova, fundada per Carnèades cap a l'any 162 a. de C., qui va matisar l'escepticisme d'Arcesilau i va fundar un corrent denominat probabilisme.

Actualment no es distingeix entre l'Acadèmia mitjana i la nova, sinó que solament s'accepta l'existència d'un primer període, el de l'Acadèmia fundada per Plató, i un segon període anomenat, indistintament, Acadèmia mitjana o nova, inaugurat per Arcesilau i prosseguit per Carnèades i Antíoc d'Ascalón. L'Acadèmia va ser el dipòsit oficial, encara que críticament acceptat, de les teories platòniques al llarg de més de 800 anys, fins que l'emperador Justinià va ordenar tancar-la l'any 529 d. de C.

Veure Acadèmia nova.