Élan vital

Terme introduït per Bergson en la seva obra «L'evolució creadora» (1907) per designar una concepció de la vida oposada tant al mecanicisme com a la teleologia. La vida no és reductible a mers fenòmens físics o químics, ni està tampoc dirigida teleològicamente, sinó que és un impuls que posseeix una certa orientació, però no teleològica (d'aquí la imprevisible novetat i d'aquí també una certa, encara que imprevisible, ortogénesis).

Aquest élan vital passa de germen a germen a través dels individus, es conserva en les diverses línies evolutives en les quals es divideix i és la causa real de les variacions (mutacions) que es transmeten i engendren noves espècies.

La mateixa societat, primer tancada i posteriorment oberta, així com les diverses formes de la religió, són els ulteriors productes d'est impulso creador que acaba identificat amb la consciència (veure text).