Comunitat
De Wikisofia
La revisió el 01:08, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} <small>(del llatí ''communitas'', comunitat, estat comú, de ''communis'', que prové de ''moenia'', muralles, d'on la idea de defensa comuna, o...».)
(del llatí communitas, comunitat, estat comú, de communis, que prové de moenia, muralles, d'on la idea de defensa comuna, o de munus, ofici, càrrec, amb la idea d'una obligació entre qui ho rep i qui ho atorga, i de la preposició cum, amb)
En abstracte, allò que pertany a molts com a característica, i per això és comuna. En suggerir la participació en un bé que pertany a tots, «el comú» sembla ser la (paradoxal) situació originària de l'individu. En els textos dels filòsofs presocràtics, «el comú» és la naturalesa o el principi o arkhé, i pel mateix «l'un» que es procura captar més enllà de les aparences de multiplicitat, i que és patrimoni de tots, perquè posa de manifesta la veritat. Ambdues coses es relacionen en alguns textos antics en què la llei comuna que existeix per a tots en la societat té una rèplica en la naturalesa, on ha d'existir una llei semblant, o una «raó comuna» que permet entendre-la; així en el fragment d'Anaximandre, el primer text filosòfic conegut d'occident.
En Kant, una de les categories de relació de l'enteniment (substància, causalitat i comunitat), i que suposa la idea d' «acció recíproca» entre els fenòmens de la naturalesa.
En sociologia, terme de complexa definició, que s'entén en general en un sentit abstracte i ideal, referit, per exemple, a la «comunitat humana», la «comunitat de nacions» o al «sentiment de comunitat», o en sentit concret, referit, per exemple, a «comunitat europea» o a «comunitat de veïns». És alhora terme descriptiu i normatiu, al·ludint sempre a la seva arrel etimològica que remet a l'obligació, o al munus llatí. En general pot definir-se, encara que amb vaguetat, com a grup social que persegueix una fi concreta en un determinat sistema social, o bé com a conjunt de relacions socials establertes dins d'uns límits geogràfics més o menys concrets. Ferdinand Tönnies (1855-1936), per precisar conceptes semblants, distingeix entre els termes Gemeinschaft i Gesellschaft. El primer sol traduir-se com a «comunitat», i es refereix a un tipus de relacions (comunitàries) que les persones estableixen de forma voluntària a la recerca d'objectius que estan més enllà dels interessos particulars de cadascuna. El segon es tradueix com a «societat» i s'aplica al conjunt de relacions (socials o societàries) que s'estableixen entre persones que persegueixen finalitats que s'identifiquen amb els seus interessos particulars. La comunitat suggereix identitat de sentiments, intimitat, veïnatge, amistat, moralitat; la societat, relacions contractuals, racionalitat, competitivitat i ètica social.