Enantiosis

(del grec ἐναντίος, enantíos, oposat en general, però específicament contrari)

Contrarietat, en grec. És l'oposició que existeix entre dos enunciats que no poden ser tots dos veritables alhora, sinó que almenys un d'ells ha de ser fals. Tots dos enunciats poden també ser falsos, però si un d'ells és veritable l'altre forçosament ha de ser fals; mentre que si un és fals, l'altre pot ser veritable o fals. Es dóna, per tant, entre un enunciat universal afirmatiu i la seva forma universal negativa, i viceversa.

veg. exemple ↓

Es dóna enantiosis entre:

«Tot S és P» i «Cap S és P»,

o entre

«Cap S és P » i «Tot S és P»

De manera que:

«Tots els alumnes són bons estudiants» és l'enunciat contrari de «Cap alumne és bon estudiant».

Si un d'aquests enunciats és veritable –suposem que el primer– l'altre ha de ser fals. Si un d'ells és fals –suposem que el segon–, l'altre pot ser veritable o fals.

Es distingeix, per tant, de la contradicció o antíphasis. La contrarietat es refereix tant als enunciats com a les coses (veg. text). Respecte de qualsevol cosa o enunciat, només pot haver-hi un oposat contrari; quan no es compleix aquesta norma, hi ha ambigüitat.

veg. exemple ↓

Així, «alt» és ambigu, perquè, segons allò que es considera, el seu oposat «baix» (referit a l'alçada o altitud ) o «profund» (referit al so o la música).

La substància, segons Aristòtil, no té contraris; hauria de ser el no-res.