Apagògic, raonament

(del grec ἀπαγογή, apagogé, terme format per “ἀπο-” [apo-] que implica oposició, i “αγογή” [agogé], que deriva a del verb “ἄγω” [ago], que significa conduir.es tradueix com deducció, abducció, reducció)

En la lògica tradicional, sil·logisme que recorre a la reducció a l'absurd (ἀπαγογή έις το αδύνατον, apagogé eis to adýnaton), el descobriment de la qual Aristòtil atribueix a Parmènides i que sembla haver constituït el primer sentit de la dialèctica. En un segon sentit, es refereix a l’ús de sil·logismes amb premisses poc certes.