Resultats de la cerca
- <small>(del grec [[Grec::φιλοσοφία]], ''phylosophía'', amor en saber, derivat de [[Grec::φιλέω]], estimar i [[Grec::σοφία]], saber, saviesa)</smal ...o està àvid de saber ([[Recurs:Cita_Plató:_saber_i_filosofia|veg. citació de Plató]]).8 Ko (1.309 paraules) - 16:34, 27 abr 2023
- ...ns de res la manera ''substancial ''i la manera ''accidental'' de ser i la de ser en ''potència ''i ser en ''acte''. ...sa|ciències de la naturalesa]], i reserva a la filosofia el paper exclusiu de la [[lògica|lògica]].5 Ko (849 paraules) - 16:46, 15 oct 2017
- <small>(del llatí ''intuitus'', mirada, de ''intueri'', fixar la mirada)</small> ...mològiques actuals intenten més aviat explicacions de tipus lingüístic del coneixement; per aquesta raó, si es parla d'intuïció, exigeixen que es determini qui7 Ko (1.158 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
- ...tRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: la ciència.|Idioma=Español}}5 Ko (791 paraules) - 22:39, 14 jul 2018
- ...litat]], base de les nostres creences en les [[relacions d'idees|qüestions de fet]]. Tal com planteja Hume el problema, podríem preguntar-nos: Com podem ...ix, precisament, el problema de la inducció. No obstant això, des del punt de vista psicològic, és difícil no admetre que l'èxit d'alguna creença ob13 Ko (2.047 paraules) - 13:22, 4 juny 2018
- ...er treballs històrics sobre [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] i sobre història de les matemàtiques, especialment sobre el càlcul infinitesimal. ...ics. Amb això inaugura una nova tradició en la interpretació del pensament de Kant, oposada tant al [[subjectivisme|subjectivisme]] i al [[psicologisme|p8 Ko (1.366 paraules) - 11:50, 9 jul 2018
- ...ió neokantiana. En 1881 va accedir a un lloc de professor a la Universitat de Marburg, on va exercir fins a la seva mort. Va ser l'editor dels ''Philosop ...es expressa el fet que els fenòmens són diferents graus de desenvolupament de les idees enteses com a mètodes.5 Ko (756 paraules) - 12:59, 26 set 2018
- <small>(del llatí ''realis'', de ''res'', cosa, objecte, realitat)</small> ...oses són), que implica una determinada [[teoria del coneixement|teoria del coneixement]], així com una teoria sobre la [[percepció|percepció]] (sobre que les c7 Ko (1.142 paraules) - 12:02, 13 juny 2018
- ..., terme amb el qual el llatí medieval tradueix el grec ''aphairesis'', que Aristòtil va introduir en el llenguatge filosòfic)</small> ...ò, les idees preses de les coses particulars representen a totes les coses de la mateixa classe, amb el que abstreure no representa una altra operació m5 Ko (790 paraules) - 09:19, 15 jul 2018
- ...grans filosofies racionalistes del segle XVII- estava a favor d'un sistema de coses intemporal. ...rimental eren igualment dinàmics, almenys respecte a la seva concepció del coneixement.2 Ko (357 paraules) - 07:57, 7 feb 2018
- {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: el primer principi.|Idioma=Español}} ...''Analítics. ''És necessari conèixer els ''Analítics ''abans d'abordar cap ciència, i no investigar sense haver-los conegut.6 Ko (1.097 paraules) - 15:24, 8 oct 2018
- |Nom=Aristòtil: els graus del saber. La filosofia com la ciència dels primers principis i les causes ...ots els sentits, el que ens fa adquirir més coneixements i ens descobreix més matisos.12 Ko (2.259 paraules) - 16:54, 18 set 2018
- ...que un [[enunciat|enunciat]] (empíric) és veritable (manera epistemològica de decidir sobre el que s'entén per «real»). ...e manera que no pot simplement afirmar-se que el real s'identifiqui sense més amb el físic, material o empíric. Sobre això, és útil considerar la di6 Ko (1.059 paraules) - 18:09, 14 maig 2020
- ...i les propietats relatives que distingeixen una cosa respecte d'una altra de manera relativa (ser bípede, respecte a ser quadrúpede). ...individu d'ella (per exemple, ser filòsof o practicar la medicina, que només pertany a l'espècie humana, però no a tot home);4 Ko (729 paraules) - 16:13, 19 set 2018
- ...fia que, des del s. XVIII, rep el nom específic d'[[estètica|estètica]], o ciència o teoria del bell. ...canvi, la bellesa estètica representa preferentment una actitud subjectiva de vivència del bell.9 Ko (1.496 paraules) - 23:23, 28 set 2020
- ...de l'esperit, transcendeix l'home el pla merament natural. La seva manera de pensar va ser seguida per [[Autor:Campanella, Tommaso|Tommaso Campanella]]3 Ko (524 paraules) - 22:16, 21 feb 2018
- <small>(del llatí ''qualitas'', manera de ser, que tradueix el grec ποιότες, ''poiotes'')</small> ...|percepció]] sensible va fer que se les denominés també formes accidentals de les coses, per oposició a la [[forma|forma]] substancial.6 Ko (930 paraules) - 10:58, 7 feb 2018
- <small>(del llatí ''absolutus'', del verb ''absolvere'', deslligat, lliure de, acabat)</small> ...pensat i per a existir; se li atribueix plenitud de sentit i no necessita més justificació que la que es dóna a si mateix, mentre que tota la resta –7 Ko (1.150 paraules) - 18:01, 14 maig 2020
- |Nom=Echeverría, J.: mètodes de la ciència ...ència lògica, qualsevol tractat de metodologia ofereix una àmplia panòplia de mètodes científics. Sense pretendre elaborar una taula exhaustiva, i sens3 Ko (580 paraules) - 08:17, 21 oct 2017
- ...licat ''La filosofia de Malebranche'' en dos volums (1870). Sent professor de l'Ecole Normale Supérieure va tenir com a deixeble a [[Autor:Blondel, Maur ...er sentimentalisme, però diferent de l'intel·lectualisme), s'obté a partir de la pràctica d'un mètode introspectiu que ell denomina «mètode d'immanè3 Ko (564 paraules) - 11:28, 14 juny 2018
Mostra (anteriors 20 | següents 20) (20 | 50 | 100 | 250 | 500)