Resultats de la cerca
- ...a través d'una decisió raonable per a admetre'ls com a enunciats inicials i bàsics fàcilment [[contrastació|contrastables]] ([[Recurs:Popper: decisi4 Ko (619 paraules) - 16:53, 27 nov 2018
- |Nom=Hegel: l'esperit del poblo ...a consciència com una necessitat: l'individu es forma en aquesta atmosfera i ignora la resta. No obstant això, no es tracta d'un simple efecte de l'edu2 Ko (386 paraules) - 00:19, 6 feb 2018
- {{RecursoWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursoBase|Nom=Hegel: en tot hi ha «l'altre»|Idioma=Català}} ...t el finit no aconsegueix cap realitat, s'agita al món de les abstraccions i es consumeix dins de si mateix.2 Ko (327 paraules) - 15:17, 16 jul 2018
- {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: en tot hi ha «l'altre»|Idioma=Español}} ...t el finit no aconsegueix cap realitat, s'agita al món de les abstraccions i es consumeix dins de si mateix.2 Ko (329 paraules) - 15:19, 16 jul 2018
- {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: necessitat de la filosofia 2|Idioma=Español}} ...en. És considerat amb freqüència com un saber formal, mancat de contingut, i falta molt per a acabar de comprendre que... les altres ciències, per molt2 Ko (309 paraules) - 19:33, 28 gen 2018
- ...l·laboració. Durant el règim feixista va ser Ministre d'Instrucció Pública i va dur a terme l'anomenada «Reforma Gentile», primerament concebuda per C ...]] (subjectivitat), la [[religió, filosofia de la|religió]] (objectivitat) i la [[filosofia|filosofia]] (síntesi dialèctica).3 Ko (403 paraules) - 10:10, 23 oct 2018
- ...unitat de la pluralitat d'aquests yos, raó per la qual no pot ser persona i no pot ser considerada Déu. ...huc sent fal·laç, obliga a un plantejament rigorós del problema del temps, i ha ocupat a molts filòsofs contemporanis.2 Ko (395 paraules) - 23:37, 13 juny 2018
- ...bans de tota una altra, a saber com qui posa tota cosa en relació ''amb si i ''que així l'oposa a tota una altra. ...r objecte d'una representació ontològica: ''Ego cogito'', és ''cogito'' en el sentit de ''me cogitare.''8 Ko (1.482 paraules) - 09:22, 25 nov 2018
- ...ressió en la comprensió del saber pràctic (i de la relació entre la teoria i la praxi), de la qual van néixer els problemes fonamentals de la determina ...acta és de ''transformar-lo''» ([[Recurs:Marx: tesis sobre Feuerbach|vegeu el text]]).3 Ko (450 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
- ...losofia pràctica universal'' (1808), ''Introducció a la filosofia'' (1813) i ''Psicologia com a ciència'' (1824).2 Ko (253 paraules) - 00:01, 6 feb 2018
- ...sura que es distingeix de [[Grec::διάνοια]],'' diànoia ''(raó discursiva), i al qual s'atribueix tradicionalment, per a distingir-lo de la [[voluntat|vo ...on és corruptible i està unit al cos ([[Recurs:Aristòtil: enteniment actiu i passiu|veg. text]]).7 Ko (1.010 paraules) - 16:01, 3 juny 2018
- ...ssor a Colònia, juntament amb [[Autor:Scheler, Max|Max Scheler]]; a Berlín i, finalment, a Gotinga, ciutat en la qual va morir. ...cipis d'una metafísica del coneixement ''(1921), atacava el neokantisme en el seu mateix nucli: la teoria del coneixement, proposant una gnoseologia de t5 Ko (754 paraules) - 14:24, 9 maig 2020
- ...olut. Per això la [[veritat|veritat]] és sistema. Aquesta veritat és també el «[[bé |bé]]», que no és [[Déu|Déu]], sinó un absolut suprapersonal. |Etiqueta=Filosofia contemporània s. XX i XXI3 Ko (472 paraules) - 23:58, 5 feb 2018
- <small>(del llatí ''ràtio'', càlcul i, en sentit derivat, raó, explicació, justificació, argumentació, teoria ...ò és, a través del [[pensament|pensament]]. Com a nucli de la racionalitat i expressió de la naturalesa humana, els diferents sistemes filosòfics han8 Ko (1.356 paraules) - 13:06, 2 juny 2020
- ...de Frankfurt]], i que s'expressa bàsicament a través de crítiques a autors i corrents filosòfics. ...tració]], s'ha mostrat de forma ostentosa a través dels diversos feixismes i nazismes del present ([[Recurs:Horkheimer, Max: entorn de la ideologia|veg.3 Ko (460 paraules) - 08:17, 21 oct 2017
- <small>(del llatí ''limes'', el punt final d'una cosa o la seva acotació)</small> ...és un tipus de límit, però no tot límit és principi» ([[Recurs:Aristòtil: el límit|veg. text d'Aristòtil]]). Estenent la classificació aristotèlica,5 Ko (854 paraules) - 18:09, 14 maig 2020
- ...c πρακτικός, ''praktikós'', en tots dos casos el referent a la realització i a l'[[acció|acció]])</small> ...entit que no pot «concretar-se» en alguna cosa que s'expressa visiblement, i d'una manera concreta, en la realitat.3 Ko (550 paraules) - 15:50, 3 nov 2018
- Filòsof i filòleg alemany. Va néixer a Eutin i va estudiar a Kiel, Leipzig i Berlín, en la universitat del qual va ser professor a partir de 1837. Tamb ...queta eclèctica, aspectes de la filosofia de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] i de [[Autor:Schleiermacher, Friedrich|Schleiermacher]], interpretades des de3 Ko (508 paraules) - 23:53, 13 juny 2018
- ...ophische Monatschriften,'' i del ''Archiv für systematische Philosophie,'' i juntament amb Cohen va editar els ''Philosophische Arbeiten.'' ...a [[participació|participació]] del món físic al món de les idees expressa el fet que els fenòmens són diferents graus de desenvolupament de les idees5 Ko (756 paraules) - 12:59, 26 set 2018
- ...naturalista eclèctic [[Autor:Diògenes d'Apol·lònia|Diògenes d'Apol·lònia]] i molts [[sofistes, els|sofistes]]. ...yades unes d'unes altres. ([[escoles i filòsofs presocràtics|Vegeu escoles i autors]])6 Ko (933 paraules) - 14:20, 9 maig 2020
Mostra (anteriors 20 | següents 20) (20 | 50 | 100 | 250 | 500)