Diferència entre revisions de la pàgina «Reflex condicionat»
De Wikisofia
m (bot: - l' anomena [[condicionament|co + l'anomena [[condicionament|co) |
m (bot: - 99.) Veure [[condicionament|co + 99.) Vegeu [[condicionament|co) |
||
Línia 27: | Línia 27: | ||
(Esquema segons M. Popp, ''Els conceptes fonamentals de la psicologia'', Herder, Barcelona 1980, p. 99.) | (Esquema segons M. Popp, ''Els conceptes fonamentals de la psicologia'', Herder, Barcelona 1980, p. 99.) | ||
− | + | Vegeu [[condicionament|condicionament]]. | |
{{Etiqueta | {{Etiqueta |
Revisió de 22:54, 17 maig 2018
Element bàsic de l'aprenentatge, descobert per I. Pavlov cap a 1900 en les seves investigacions amb gossos sobre l'aprenentatge de senyals, o el que ell va anomenar «condicionament clàssic».
La idea bàsica del reflex condicionat és que és el resultat d'una associació entre un estímul natural (adequat a la resposta) i un estímul indiferent (en principi no adequat per a la resposta). A aquesta associació l'anomena condicionament i, al resultat, «reflex condicionat».
Suposa els següents passos:
Un estímul natural (Enat ) provoca una resposta natural (Rnat).
![3155A.gif](/w/images/d/da/3155A.gif)
1. Reflex no condicionat
Un estímul indiferent (Eind) s'associa a un estímul natural (Enat), prèvia presentació de l'Eind entre 0,2-2,0 segons abans de la presentació de l'Enat.
![3155B.png](/w/images/b/b7/3155B.png)
2. Condicionament clàssic
Després de diverses repeticions, l'estímul natural (Enat) queda substituït per l'estímul indiferent (Eind), convertint-se aquest en estímul condicionat (EC), capaç de provocar una resposta al seu torn condicionada (RC).
![3155C.png](/w/images/3/31/3155C.png)
3. Reflex condicionat
(Esquema segons M. Popp, Els conceptes fonamentals de la psicologia, Herder, Barcelona 1980, p. 99.)
Vegeu condicionament.