Diferència entre revisions de la pàgina «Algatzell»
De Wikisofia
m (bot: - per combatre-la + per a combatre-la) |
m (bot: - per criticar les + per a criticar les) |
||
Línia 7: | Línia 7: | ||
Teòleg i jurista islàmic, nascut a Ghazaleh, Iran, raó per la qual el seu nom hauria d'escriure's '''al-Ghazali'''. Els medievals el van conèixer com Algatzell i el van considerar, equivocadament, filòsof i el millor deixeble d'[[Autor:Avicenna|Avicenna]], encara que en realitat era un teòleg que es va interessar per la filosofia només per a combatre-la acèrrimament. | Teòleg i jurista islàmic, nascut a Ghazaleh, Iran, raó per la qual el seu nom hauria d'escriure's '''al-Ghazali'''. Els medievals el van conèixer com Algatzell i el van considerar, equivocadament, filòsof i el millor deixeble d'[[Autor:Avicenna|Avicenna]], encara que en realitat era un teòleg que es va interessar per la filosofia només per a combatre-la acèrrimament. | ||
− | A part d'una defensa de l'[[islam|islam]], ''Composició en quaranta llibres'', anomenada també «Prova de l'islam», escriu amb finalitats antifilosòfiques un tractat en dues parts: ''Les intencions dels filòsofs'', part expositiva, i ''La incoherència dels filòsofs'', part crítica en la qual rebat les seves afirmacions: l'occident llatí només va conèixer la primera part, traduïda per [[Autor:Domingo Gundisalvo|Domingo Gundisalvo]], i d'aquí va provenir l'error de considerar-lo filòsof avicennista. En canvi, [[Autor:Averrois (Ibn Rushd)|Averrois]] el critica en la seva obra titulada ''Incoherència de la incoherència'', que en llatí es va conèixer com a ''Destrucció de la destrucció''. No sent, per tant, pròpiament un filòsof, Algatzell s'emmarca dins de la reacció teològica contra la [[filosofia àrab|filosofia àrab]], de finals del s. XI, que recorre, no obstant això, a la [[dialèctica|dialèctica]] racional per criticar les afirmacions filosòfiques. | + | A part d'una defensa de l'[[islam|islam]], ''Composició en quaranta llibres'', anomenada també «Prova de l'islam», escriu amb finalitats antifilosòfiques un tractat en dues parts: ''Les intencions dels filòsofs'', part expositiva, i ''La incoherència dels filòsofs'', part crítica en la qual rebat les seves afirmacions: l'occident llatí només va conèixer la primera part, traduïda per [[Autor:Domingo Gundisalvo|Domingo Gundisalvo]], i d'aquí va provenir l'error de considerar-lo filòsof avicennista. En canvi, [[Autor:Averrois (Ibn Rushd)|Averrois]] el critica en la seva obra titulada ''Incoherència de la incoherència'', que en llatí es va conèixer com a ''Destrucció de la destrucció''. No sent, per tant, pròpiament un filòsof, Algatzell s'emmarca dins de la reacció teològica contra la [[filosofia àrab|filosofia àrab]], de finals del s. XI, que recorre, no obstant això, a la [[dialèctica|dialèctica]] racional per a criticar les afirmacions filosòfiques. |
Revisió del 09:53, 13 oct 2017
(de l'àrab Abū Ḥāmid Muḥammad ibn Muḥammad at-Tūsī al-Ghazālī - أَبُو حَامِد الغَزَالِيّ -)
Teòleg i jurista islàmic, nascut a Ghazaleh, Iran, raó per la qual el seu nom hauria d'escriure's al-Ghazali. Els medievals el van conèixer com Algatzell i el van considerar, equivocadament, filòsof i el millor deixeble d'Avicenna, encara que en realitat era un teòleg que es va interessar per la filosofia només per a combatre-la acèrrimament.
A part d'una defensa de l'islam, Composició en quaranta llibres, anomenada també «Prova de l'islam», escriu amb finalitats antifilosòfiques un tractat en dues parts: Les intencions dels filòsofs, part expositiva, i La incoherència dels filòsofs, part crítica en la qual rebat les seves afirmacions: l'occident llatí només va conèixer la primera part, traduïda per Domingo Gundisalvo, i d'aquí va provenir l'error de considerar-lo filòsof avicennista. En canvi, Averrois el critica en la seva obra titulada Incoherència de la incoherència, que en llatí es va conèixer com a Destrucció de la destrucció. No sent, per tant, pròpiament un filòsof, Algatzell s'emmarca dins de la reacció teològica contra la filosofia àrab, de finals del s. XI, que recorre, no obstant això, a la dialèctica racional per a criticar les afirmacions filosòfiques.
Veure filosofia àrab.