Diferència entre revisions de la pàgina «Ontogènesi»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} <small>(del grec Grec::ὄντος, ''ens'', i ''gènesi:'' origen de l'ens)</small> Terme biològic que designa el procés de formació de ca...».) |
m (Text de reemplaçament - "génesis" a "gènesi") |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del grec [[Grec::ὄντος]], ''ens'', i ''gènesi:'' origen de l'ens)</small> | <small>(del grec [[Grec::ὄντος]], ''ens'', i ''gènesi:'' origen de l'ens)</small> | ||
| − | Terme biològic que designa el procés de formació de cadascun dels éssers vius, a diferència de la [[ | + | Terme biològic que designa el procés de formació de cadascun dels éssers vius, a diferència de la [[filogènesi|filogènesi]]<o>,</o> que es refereix al desenvolupament o evolució de l'espècie. És, doncs, el conjunt de transformacions que afecten a un organisme animal o vegetal des de la seva fecundació fins que aconsegueix l'estat de maduresa que li permet reproduir-se novament. |
En general, es distingeixen tres fases: | En general, es distingeixen tres fases: | ||
| − | 1) l' | + | 1) l'ovogènesi i l'''espermatogènesi''; |
2) la fecundació i | 2) la fecundació i | ||
| Línia 12: | Línia 12: | ||
3) la maduració reproductora. | 3) la maduració reproductora. | ||
| − | En la primera, es formen les cèl·lules germinals; en la segona, es forma una única cèl·lula que, a través de successives divisions ('' | + | En la primera, es formen les cèl·lules germinals; en la segona, es forma una única cèl·lula que, a través de successives divisions (''embriogènesi''), donarà lloc a l'individu complet a través del procés de la ''morfogènesi'', o generació de la «forma», dels diferents teixits i òrgans corporals. Finalment, la tercera etapa es caracteritza pels processos que condueixen a la maduresa sexual o reproductora de l'individu, que en algunes espècies implica el pas per fases de ''metamorfosis''. La tesi fonamental de l'ontogènesi que va formular [[Autor:Haeckel, Ernst|Haeckel]] (''Morfologia general dels organismes,'' 1866) és coneguda com [[llei biogenètica|llei biogenètica,]] segons la qual l'ontogènesi (entesa com el desenvolupament embriològic de cada individu) recapitula ràpida i breument la filogènesi (l'evolució de l'espècie). |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió del 20:00, 25 març 2015
(del grec ὄντος, ens, i gènesi: origen de l'ens)
Terme biològic que designa el procés de formació de cadascun dels éssers vius, a diferència de la filogènesi<o>,</o> que es refereix al desenvolupament o evolució de l'espècie. És, doncs, el conjunt de transformacions que afecten a un organisme animal o vegetal des de la seva fecundació fins que aconsegueix l'estat de maduresa que li permet reproduir-se novament.
En general, es distingeixen tres fases:
1) l'ovogènesi i l'espermatogènesi;
2) la fecundació i
3) la maduració reproductora.
En la primera, es formen les cèl·lules germinals; en la segona, es forma una única cèl·lula que, a través de successives divisions (embriogènesi), donarà lloc a l'individu complet a través del procés de la morfogènesi, o generació de la «forma», dels diferents teixits i òrgans corporals. Finalment, la tercera etapa es caracteritza pels processos que condueixen a la maduresa sexual o reproductora de l'individu, que en algunes espècies implica el pas per fases de metamorfosis. La tesi fonamental de l'ontogènesi que va formular Haeckel (Morfologia general dels organismes, 1866) és coneguda com llei biogenètica, segons la qual l'ontogènesi (entesa com el desenvolupament embriològic de cada individu) recapitula ràpida i breument la filogènesi (l'evolució de l'espècie).