Diferència entre revisions de la pàgina «Implicació material, paradoxes de la»
De Wikisofia
m (bot: - {{ConcepteWiki}} Malament anomenades + {{ConcepteWiki}} Mal anomenades) |
m (bot: - material]]. La principals + material]]. Les principals) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Mal anomenades [[paradoxa|paradoxes]] que procedeixen de la definició del [[condicional|condicional]] com [[implicació material|implicació material]]. | + | Mal anomenades [[paradoxa|paradoxes]] que procedeixen de la definició del [[condicional|condicional]] com [[implicació material|implicació material]]. Les principals són les que la tradició denomina amb les expressions llatines de ''verum sequitur ad quodlibet ''(un enunciat veritable està implicat materialment per qualsevol altre enunciat)i ''exfals sequitur quodlibet ''(un enunciat fals implica materialment a qualsevol altre enunciat): Així, |
<center><math>q\rightarrow (p\rightarrow q)</math> | <center><math>q\rightarrow (p\rightarrow q)</math> | ||
Revisió del 20:48, 29 ago 2017
Mal anomenades paradoxes que procedeixen de la definició del condicional com implicació material. Les principals són les que la tradició denomina amb les expressions llatines de verum sequitur ad quodlibet (un enunciat veritable està implicat materialment per qualsevol altre enunciat)i exfals sequitur quodlibet (un enunciat fals implica materialment a qualsevol altre enunciat): Així,
verum sequitor at quodlibet
[math]\displaystyle{ ¬p\rightarrow (p\rightarrow q) }[/math]
teoremes que fan lògicament veritables expressions com: «Si Barcelona és la capital d'Espanya, Madrid està en el centre», o «si els cavalls volen, la lluna està feta de formatge verd», expressions que xoquen contra l'ús natural del llenguatge.