Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Apagògic, raonament»

De Wikisofia

Línia 1: Línia 1:
<small>(del grec ἀπαγογή, ''apagogé'', terme format per  “ἀπο-” [apo-] que implica oposició, i “αγογή” [agogé], que deriva a del verb “ἄγω” [ago], que significa conduir.es tradueix com deducció, abducció, reducció)</small>  
+
<small>Del grec ἀπαγογή, ''apagogé'' (deducció, abducció, reducció). Terme format per  “ἀπο-” [apo-] que implica oposició, i “αγογή” [agogé], que deriva a del verb “ἄγω” [ago], que significa conduir. </small>  
  
En la lògica tradicional, [[sil·logisme|sil·logisme]] que recorre a la [[reducció a l'absurd|reducció a l'absurd]] (ἀπαγογή έις το αδύνατον, ''apagogé eis to adýnaton''), el descobriment de la qual [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] atribueix a [[Autor:Parmènides d'Elea|Parmènides]] i que sembla haver constituït el primer sentit de la [[dialèctica|dialèctica]]. En un segon sentit, es refereix a l’ús de sil·logismes amb premisses poc certes.
+
En la lògica tradicional, [[sil·logisme|sil·logisme]] que recorre a la [[reducció a l'absurd|reducció a l'absurd]] (ἀπαγογή έις το αδύνατον, ''apagogé eis to adýnaton''), el descobriment de la qual [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] atribueix a [[Autor:Parmènides d'Elea|Parmènides]] i que sembla haver constituït el primer sentit de la [[dialèctica|dialèctica]].  
 +
 
 +
En un segon sentit, es refereix a l’ús de sil·logismes amb premisses poc certes.

Revisió del 22:22, 1 jul 2015

Del grec ἀπαγογή, apagogé (deducció, abducció, reducció). Terme format per “ἀπο-” [apo-] que implica oposició, i “αγογή” [agogé], que deriva a del verb “ἄγω” [ago], que significa conduir.

En la lògica tradicional, sil·logisme que recorre a la reducció a l'absurd (ἀπαγογή έις το αδύνατον, apagogé eis to adýnaton), el descobriment de la qual Aristòtil atribueix a Parmènides i que sembla haver constituït el primer sentit de la dialèctica.

En un segon sentit, es refereix a l’ús de sil·logismes amb premisses poc certes.