Diferència entre revisions de la pàgina «Explicació funcional»
De Wikisofia
m (bot: - ella. Veure [[funcionalisme|fun + ella. Vegeu [[funcionalisme|fun) |
|||
Línia 2: | Línia 2: | ||
Tipus d'[[explicació|explicació]] que interpreta els fenòmens socials i culturals com a satisfacció d'una necessitat funcional, tal com l'entén [[Autor:Malinowski, B.|Malinowski]] (1884-1942) en oposició a l'[[evolucionisme i neoevolucionisme cultural|evolucionisme cultural]]. Segons ell, cada cultura està constituïda per una sèrie de trets integrats dins d'un sistema total, de manera que cadascun d'aquests trets particulars o parts guarden una relació amb el tot. Així, cada cultura corresponent a una determinada societat constitueix un conjunt coherent i orgànic en el qual cada element, o tret, serveix a la funció del conjunt. De la mateixa manera que l'existència d'un òrgan, en biologia, s'explica per la [[funció|funció]] que realitza i aquesta per la necessitat vital que satisfà, així també, en l'àmbit de les ciències socials i culturals, l'existència d'un fenomen social o cultural s'interpreta com una institució o organització social o una forma cultural que satisfà, i per aquesta raó realitza, una funció necessària per al manteniment d'un sistema social o cultural. Cadascuna de les parts pot tenir la seva pròpia forma específica, però cap d'aquestes parts o elements culturals existiria com a unitat aïllada, sinó que cadascuna d'elles ocupa un determinat paper dins de la totalitat de la [[cultura|cultura]] de la qual és part. | Tipus d'[[explicació|explicació]] que interpreta els fenòmens socials i culturals com a satisfacció d'una necessitat funcional, tal com l'entén [[Autor:Malinowski, B.|Malinowski]] (1884-1942) en oposició a l'[[evolucionisme i neoevolucionisme cultural|evolucionisme cultural]]. Segons ell, cada cultura està constituïda per una sèrie de trets integrats dins d'un sistema total, de manera que cadascun d'aquests trets particulars o parts guarden una relació amb el tot. Així, cada cultura corresponent a una determinada societat constitueix un conjunt coherent i orgànic en el qual cada element, o tret, serveix a la funció del conjunt. De la mateixa manera que l'existència d'un òrgan, en biologia, s'explica per la [[funció|funció]] que realitza i aquesta per la necessitat vital que satisfà, així també, en l'àmbit de les ciències socials i culturals, l'existència d'un fenomen social o cultural s'interpreta com una institució o organització social o una forma cultural que satisfà, i per aquesta raó realitza, una funció necessària per al manteniment d'un sistema social o cultural. Cadascuna de les parts pot tenir la seva pròpia forma específica, però cap d'aquestes parts o elements culturals existiria com a unitat aïllada, sinó que cadascuna d'elles ocupa un determinat paper dins de la totalitat de la [[cultura|cultura]] de la qual és part. | ||
− | D'aquesta manera, interpretar un fet o tret cultural suposa interpretar- | + | D'aquesta manera, interpretar un fet o tret cultural suposa interpretar-lo com un fenomen social que ha d'explicar-se en funció del que aporten al conjunt de la cultura i la societat. L'aportació de cada part al sistema constitueix la seva funció. Així, a través de les categories de forma, estructura i funció, el funcionalisme, fa especial recalcament en la dinàmica interna d'una cultura, i considera la funció com el principi organitzador. Aquest tipus d'explicació científica no s'ajusta al model nomològic-deductiu, però [[Autor:Hempel, Carl Gustav|Hempel]] sosté que pot reduir-se a ella. |
Vegeu [[funcionalisme|funcionalisme]]. | Vegeu [[funcionalisme|funcionalisme]]. |
Revisió de 00:41, 13 juny 2018
Tipus d'explicació que interpreta els fenòmens socials i culturals com a satisfacció d'una necessitat funcional, tal com l'entén Malinowski (1884-1942) en oposició a l'evolucionisme cultural. Segons ell, cada cultura està constituïda per una sèrie de trets integrats dins d'un sistema total, de manera que cadascun d'aquests trets particulars o parts guarden una relació amb el tot. Així, cada cultura corresponent a una determinada societat constitueix un conjunt coherent i orgànic en el qual cada element, o tret, serveix a la funció del conjunt. De la mateixa manera que l'existència d'un òrgan, en biologia, s'explica per la funció que realitza i aquesta per la necessitat vital que satisfà, així també, en l'àmbit de les ciències socials i culturals, l'existència d'un fenomen social o cultural s'interpreta com una institució o organització social o una forma cultural que satisfà, i per aquesta raó realitza, una funció necessària per al manteniment d'un sistema social o cultural. Cadascuna de les parts pot tenir la seva pròpia forma específica, però cap d'aquestes parts o elements culturals existiria com a unitat aïllada, sinó que cadascuna d'elles ocupa un determinat paper dins de la totalitat de la cultura de la qual és part.
D'aquesta manera, interpretar un fet o tret cultural suposa interpretar-lo com un fenomen social que ha d'explicar-se en funció del que aporten al conjunt de la cultura i la societat. L'aportació de cada part al sistema constitueix la seva funció. Així, a través de les categories de forma, estructura i funció, el funcionalisme, fa especial recalcament en la dinàmica interna d'una cultura, i considera la funció com el principi organitzador. Aquest tipus d'explicació científica no s'ajusta al model nomològic-deductiu, però Hempel sosté que pot reduir-se a ella.
Vegeu funcionalisme.