Diferència entre revisions de la pàgina «Per se»
De Wikisofia
m (bot: - rseitat|perseitat]];en aquest + rseitat|perseitat]]; en aquest) |
m (bot: - altre». Veure [[aseïtat|''aseïtat + altre». Vegeu [[aseïtat|''aseïtat) |
||
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
− | Expressió llatina que tradueix la grega κατ'αύτο, ''kath'autó'', «per si», o «com a tal». En [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], allò que és ''per se'' per naturalesa de la cosa és necessàriament tal; mentre que el seu [[oposició|oposat]] és el que no és per naturalesa mateixa de la cosa, sinó que succeeix en determinades circumstàncies i podria ser d'una altra manera (''katá symbebekós''; en llatí,'' per accidens)''. Així, el metge guareix «com a tal» metge, o guareix'' per se''. Però pot succeir que,'' per accidens'', estigui malalt i hagi de ser guarit. La [[escolàstica, escolasticisme|filosofia escolàstica]] va anomenar a Déu ser ''per se subsistens'', aplicant-li la característica de la [[perseitat|perseitat]]; en aquest context, l'expressió correlativa és existir ''ab alio'', per altre. La variant ''in alio''es refereix al que existeix en un altre, igual com l'[[accident|accident]] necessita la [[substància|substància]] per a existir. Al seu torn, correlatiu de ''ab alio'' –d'un altre, o dependent d'un altre– és ''a se'', una altra variant de ''per se'', i que significa «independent de qualsevol altre». | + | Expressió llatina que tradueix la grega κατ'αύτο, ''kath'autó'', «per si», o «com a tal». En [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], allò que és ''per se'' per naturalesa de la cosa és necessàriament tal; mentre que el seu [[oposició|oposat]] és el que no és per naturalesa mateixa de la cosa, sinó que succeeix en determinades circumstàncies i podria ser d'una altra manera (''katá symbebekós''; en llatí,'' per accidens)''. Així, el metge guareix «com a tal» metge, o guareix'' per se''. Però pot succeir que,'' per accidens'', estigui malalt i hagi de ser guarit. La [[escolàstica, escolasticisme|filosofia escolàstica]] va anomenar a Déu ser ''per se subsistens'', aplicant-li la característica de la [[perseitat|perseitat]]; en aquest context, l'expressió correlativa és existir ''ab alio'', per altre. La variant ''in alio'' es refereix al que existeix en un altre, igual com l'[[accident|accident]] necessita la [[substància|substància]] per a existir. Al seu torn, correlatiu de ''ab alio'' –d'un altre, o dependent d'un altre– és ''a se'', una altra variant de ''per se'', i que significa «independent de qualsevol altre». Vegeu [[aseïtat|''aseïtat'']]. |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió de 22:48, 17 maig 2018
Expressió llatina que tradueix la grega κατ'αύτο, kath'autó, «per si», o «com a tal». En Aristòtil, allò que és per se per naturalesa de la cosa és necessàriament tal; mentre que el seu oposat és el que no és per naturalesa mateixa de la cosa, sinó que succeeix en determinades circumstàncies i podria ser d'una altra manera (katá symbebekós; en llatí, per accidens). Així, el metge guareix «com a tal» metge, o guareix per se. Però pot succeir que, per accidens, estigui malalt i hagi de ser guarit. La filosofia escolàstica va anomenar a Déu ser per se subsistens, aplicant-li la característica de la perseitat; en aquest context, l'expressió correlativa és existir ab alio, per altre. La variant in alio es refereix al que existeix en un altre, igual com l'accident necessita la substància per a existir. Al seu torn, correlatiu de ab alio –d'un altre, o dependent d'un altre– és a se, una altra variant de per se, i que significa «independent de qualsevol altre». Vegeu aseïtat.