Univers

(del llatí universum)

Terme que designa el món natural íntegrament. En aquest sentit és l'objecte d'estudi de la cosmologia com a ciència de l'espai-temps i de la dinàmica de la matèria en la metagalàxia , que considera l'univers com una totalitat única i sotmesa a les lleis de la física. Les teories cosmològiques contemporànies suposen que l'univers està en expansió i que es va originar en una singularitat inicial o Big Bang. En l'actualitat se sosté que l'edat de l'univers és d'entre 12 a 20 mil milions d'anys, i les últimes observacions de la metagalaxia han permès aconseguir distàncies de fins a gairebé 15 mil milions d'anys llum, apropant-se així a les etapes de l'univers originari o singularitat. La determinació més precisa de l'edat de l'univers depèn de la mesura de l'anomenada massa oculta o fosca, que també decidirà (en funció de la força gravitatòria total d'aquesta massa) quin tipus d'evolució és previsible que segueixi desenvolupant-se: ja sigui cap a una expansió indefinida i la consegüent «mort tèrmica» de l'univers, ja sigui cap a una etapa d'inversió de l'expansió cap a una compressió que culmini en el procés invers al Big Bang (Big Crunch) o, fins i tot, cap a la possibilitat d'un univers «pulsàtil» que successivament s'expandeixi i condensi.

No obstant això, la hipòtesi del Big Bang no permet parlar pròpiament del succés mateix de la «gran explosió», ja que justament es tracta d'una singularitat, és a dir, d'una excepció a tota llei coneguda, ja que la mateixa hipòtesi del Big Bang implica que tota teoria científica deixa de tenir validesa en el moment d'aquesta singularitat (una matèria d'una densitat i curvatura de l'espai-temps infinites i, per tant, no teoritzable científicament) que, alhora, és l'origen del temps. Per aquest motiu no té literalment sentit parlar de quin hi havia abans de la singularitat, ja que, en el cas que hi hagués esdeveniments anteriors, no podrien ser útils per a la previsió, perquè tota predictibilitat fallaria en la singularitat. D'altra banda, sovint es dóna per descomptat que es parla d'un únic univers, però res impedeix pensar que aquest univers en expansió sigui solament un cas particular en el si d'una totalitat major. Des d'aquest altre punt de vista parlem d'una pluralitat d'universos, d'entre els quals el que es pot observar és el que habitualment es denomina l'univers. És a dir, que des del punt de vista de la pluralitat d'universos, l'Univers, en un sentit de plena totalitat, no té per què coincidir totalment amb la metagalàxia, i és possible pensar en regions diferents les estructures de les quals i propietats difereixin de les de l'univers observat i observable encara que, en aquest últim cas, sortiríem de tot model intel·ligible de coneixement científic.

De manera més restringida s'aplica també aquest terme per a designar una totalitat qualsevol (univers del discurs, univers cantorià, etc.).