Diferència entre revisions de la pàgina «Obligació»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} El caràcter de necessitat que es percep en els enunciats deòntics. El resultat d'aquesta necessitat és la imposició del [...».) |
m (bot: - formals, això és, + formals, és a dir,) |
||
(3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
− | El caràcter de necessitat que es percep en els [[enunciat deòntic|enunciats deòntics]]. El resultat d'aquesta necessitat és la imposició del [[deure|deure]] moral. Segons les teories [[ètica|ètiques]] | + | El caràcter de necessitat que es percep en els [[enunciat deòntic|enunciats deòntics]]. El resultat d'aquesta necessitat és la imposició del [[deure|deure]] moral. Segons les teories [[ètica|ètiques]] teleològicas, o teories del resultat o conseqüencialistes, a saber, aquelles que tenen en compte les finalitats, resultats i conseqüències de les accions, la necessitat moral, o obligatorietat, prové del [[valor|valor]] intrínsec d'aquests resultats i conseqüències. Segons les teories ètiques [[deontologia|deontològiques]], o teories ètiques formals, és a dir, aquelles que només tenen en compte, o tenen en compte principalment, la disposició de la persona que actua, l'obligació moral prové sobretot, o exclusivament, del valor mateix d'allò que es fa percebut com un deure. |
{{Etiqueta|Etiqueta=Ètica}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Ètica}}{{InfoWiki}} |
Revisió de 13:23, 4 juny 2018
El caràcter de necessitat que es percep en els enunciats deòntics. El resultat d'aquesta necessitat és la imposició del deure moral. Segons les teories ètiques teleològicas, o teories del resultat o conseqüencialistes, a saber, aquelles que tenen en compte les finalitats, resultats i conseqüències de les accions, la necessitat moral, o obligatorietat, prové del valor intrínsec d'aquests resultats i conseqüències. Segons les teories ètiques deontològiques, o teories ètiques formals, és a dir, aquelles que només tenen en compte, o tenen en compte principalment, la disposició de la persona que actua, l'obligació moral prové sobretot, o exclusivament, del valor mateix d'allò que es fa percebut com un deure.