Preàmbuls de la fe

Expressió que apareix inicialment en els textos escolàstics del s. XIII i que designa tots aquells enunciats de contingut religiós que la raó pot provar com a veritables i que, alhora, són pressuposats per la revelació, en el sentit que, si la raó provés el contrari, la fe seria impossible i irrazonable. Un exemple clar i clàssic de preàmbul de la fe és l'existència de Déu, que en la tradició religiosa cristiana pot ser tant provada amb arguments de l'existència de Déu com creguda per revelació.

La doctrina sobre els preàmbuls de la fe remet a la qüestió, bàsica per a la filosofia escolàstica de la relació entre raó i fe.