Diferència entre revisions de la pàgina «Alcuí»
De Wikisofia
m (bot: - per dirigir l'Escola + per a dirigir l'Escola) |
m (bot: - de l'[[escolàstica, + de la [[escolàstica,) |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
|Nom=Alcuí | |Nom=Alcuí | ||
}} | }} | ||
| − | Monjo anglès del monestir benedictí de York, deixeble de [[Autor:Beda, el Venerable|Beda el Venerable]], cridat per Carlemany a la cort, en 786, per a dirigir l'Escola Palatina al costat de Paulo Diaca, Pere de Pisa, Paulí d'Aquilea i Teodulf d'Orleans, entre d'altres, i organitzar, per mandat imperial, els estudis a les escoles monàstiques i episcopals, bressol de | + | Monjo anglès del monestir benedictí de York, deixeble de [[Autor:Beda, el Venerable|Beda el Venerable]], cridat per Carlemany a la cort, en 786, per a dirigir l'Escola Palatina al costat de Paulo Diaca, Pere de Pisa, Paulí d'Aquilea i Teodulf d'Orleans, entre d'altres, i organitzar, per mandat imperial, els estudis a les escoles monàstiques i episcopals, bressol de la [[escolàstica, escolasticisme|filosofia escolàstica]] i origen de les universitats medievals. Va romandre durant vuit anys a l'Escola Palatina, fins a ser nomenat bisbe de Tours, l'any 796. Durant aquest temps, va portar a la pràctica les prescripcions de l'emperador, expressades en ''capitulars'', especialment la del 789, que manaven fundar escoles en tots els monestirs i catedrals. Va difondre en aquestes escoles els ensenyaments del [[trivium |''trivium i del quadrivium'']] i va escriure obres didàctiques dialogades, els interlocutors de les quals eren el «sapientíssim emperador» i el «mestre Albí», entre les quals destaquen una ''Gramàtica'' llatina,'' Sobre la dialèctica'', ''Sobre la retòrica'' ''i les virtuts''; en elles no es mostra original, sinó molt influït per [[Autor:Ciceró, Marc Tul·li|Ciceró]], [[Autor:Boeci|Boeci]], [[Autor:Cassiodor|Cassiodor]] i [[Autor:Agustí d'Hipona, sant|Agustí d'Hipona]]. Els seus deixebles Einhard, Raban Maur, Amalaric de Metz i Grimald de Sant Gal van continuar la seva obra personal d'inspirador de la reforma cultural carolíngia, els fruits de la qual es van recollir més clarament a mitjan s. IX, sent emperador Carles II el Calb. |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=alcuino.gif | |Imatge=alcuino.gif | ||
Revisió de 11:22, 19 oct 2017
Monjo anglès del monestir benedictí de York, deixeble de Beda el Venerable, cridat per Carlemany a la cort, en 786, per a dirigir l'Escola Palatina al costat de Paulo Diaca, Pere de Pisa, Paulí d'Aquilea i Teodulf d'Orleans, entre d'altres, i organitzar, per mandat imperial, els estudis a les escoles monàstiques i episcopals, bressol de la filosofia escolàstica i origen de les universitats medievals. Va romandre durant vuit anys a l'Escola Palatina, fins a ser nomenat bisbe de Tours, l'any 796. Durant aquest temps, va portar a la pràctica les prescripcions de l'emperador, expressades en capitulars, especialment la del 789, que manaven fundar escoles en tots els monestirs i catedrals. Va difondre en aquestes escoles els ensenyaments del trivium i del quadrivium i va escriure obres didàctiques dialogades, els interlocutors de les quals eren el «sapientíssim emperador» i el «mestre Albí», entre les quals destaquen una Gramàtica llatina, Sobre la dialèctica, Sobre la retòrica i les virtuts; en elles no es mostra original, sinó molt influït per Ciceró, Boeci, Cassiodor i Agustí d'Hipona. Els seus deixebles Einhard, Raban Maur, Amalaric de Metz i Grimald de Sant Gal van continuar la seva obra personal d'inspirador de la reforma cultural carolíngia, els fruits de la qual es van recollir més clarament a mitjan s. IX, sent emperador Carles II el Calb.