Diferència entre revisions de la pàgina «Cinisme»
De Wikisofia
m (bot: -per designar +per a designar) |
m (bot: - ''aidós'' -respecte o vergonya- i + ''aidós'' –respecte o vergonya– i) |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
[[Image:ANTISTEN.gif|thumb|120px|Antístenes]] | [[Image:ANTISTEN.gif|thumb|120px|Antístenes]] | ||
| − | El terme «cínic» deriva probablement de la ubicació de l'escola d'Antístenes en el gimnàs de Cynosarges («el gos blanc»), de la proclamació que feien els membres d'aquesta escola d'acceptar la vida conforme a la naturalesa i del seu menyspreu (com els «gossos») de la vida social i els seus convencionalismes. (Ha de tenir-se en compte que, per als grecs, el gos representa l'animal impúdico per excel·lència, mancada de ''aidós'' | + | El terme «cínic» deriva probablement de la ubicació de l'escola d'Antístenes en el gimnàs de Cynosarges («el gos blanc»), de la proclamació que feien els membres d'aquesta escola d'acceptar la vida conforme a la naturalesa i del seu menyspreu (com els «gossos») de la vida social i els seus convencionalismes. (Ha de tenir-se en compte que, per als grecs, el gos representa l'animal impúdico per excel·lència, mancada de ''aidós'' –respecte o vergonya– i símbol de la ''anaídea'' bestial i franca). El caràcter accentuat i exagerat de la vida de Diògenes de Sinope (Diògenes el ''cínic'' o el ''gos'') va conduir a l'accepció pejorativa del terme cínic, que va acabar per a designar la conducta d'aquell que obra malament a gratcient i en fa gala. Aquesta és l'accepció que, fora del marc de la història de la filosofia, ha adoptat aquest terme. |
[[File:book3.gif]] [[Bibliografia:bibliografia sobre l'escola cínica|Bibliografia]] | [[File:book3.gif]] [[Bibliografia:bibliografia sobre l'escola cínica|Bibliografia]] | ||
Revisió del 19:47, 16 set 2017
En la història de la filosofia aquest terme pot referir-se a la doctrina dels membres de l'escola cínica fundada per Antístenes, el principal representant del qual és Diògenes de Sinope.
El terme «cínic» deriva probablement de la ubicació de l'escola d'Antístenes en el gimnàs de Cynosarges («el gos blanc»), de la proclamació que feien els membres d'aquesta escola d'acceptar la vida conforme a la naturalesa i del seu menyspreu (com els «gossos») de la vida social i els seus convencionalismes. (Ha de tenir-se en compte que, per als grecs, el gos representa l'animal impúdico per excel·lència, mancada de aidós –respecte o vergonya– i símbol de la anaídea bestial i franca). El caràcter accentuat i exagerat de la vida de Diògenes de Sinope (Diògenes el cínic o el gos) va conduir a l'accepció pejorativa del terme cínic, que va acabar per a designar la conducta d'aquell que obra malament a gratcient i en fa gala. Aquesta és l'accepció que, fora del marc de la història de la filosofia, ha adoptat aquest terme.
