Accions

Idealisme transcendental

De Wikisofia

I. Kant

La doctrina de Kant que sosté que tot objecte de coneixement està determinat per les condicions transcendentals de l'estructura del conèixer humà. Procedeix el nom de la situació d'«idealitat transcendental» en què es troben l'espai i el temps: són reals en l'experiència, però en si mateixos, fora d'ella, o més enllà d'ella, no són res, perquè són només les condicions necessàries perquè puguin donar-se'ns objectes (vegeu el text). Significa això que tot el que coneixem és fenomen i no cosa en si, o bé que el conegut és un producte de la ment humana, però no les coses en si, que ens resulten desconegudes. Kant oposa el seu idealisme a l'idealisme material de Descartes o de Berkeley: el primer defensa, segons ell, un idealisme problemàtic, en sostenir que l'única veritat demostrable és «jo penso»; el segon, un idealisme dogmàtic, ja que defensa que tant l'espai com les coses són una ficció del subjecte (vegeu el text).