Diferència entre revisions de la pàgina «Cosmos»
De Wikisofia
m (bot: - (Veure A. + (Veg. A.) |
m (bot: - 31-59.) Veure [[cosmogonia|cosmog + 31-59.) Vegeu [[cosmogonia|cosmog) |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
Terme que la filosofia grega, ja des dels [[pitagorisme|pitagòrics]], aplica a la realitat, o al [[món|món]], com a conjunt ordenat que l'home és capaç d'entendre. Plató afegeix la idea de conjunt jerarquitzat, tan important en el [[neoplatonisme|neoplatonisme]] i tan influent en les concepcions del cristianisme i el món occidental. S'aplica també a «[[univers|univers]]». [[Autor:Koyré, Alexandre|A. Koyré]] distingeix entre la idea de cosmos, el món tancat i finit de l'antiguitat, i la d'univers, el món infinit i obert, que es va introduir en l'època de la revolució científica, per obra dels copernicans Thomas Digges i Giordano Bruno. (Veg. A. Koyré, ''Del mundo cerrado al universo infinito'', Siglo Veintiuno, Buenos Aires, 1957, sobre tot cap. II: La nueva astronomía y la nueva metafísica, p. 31-59.) | Terme que la filosofia grega, ja des dels [[pitagorisme|pitagòrics]], aplica a la realitat, o al [[món|món]], com a conjunt ordenat que l'home és capaç d'entendre. Plató afegeix la idea de conjunt jerarquitzat, tan important en el [[neoplatonisme|neoplatonisme]] i tan influent en les concepcions del cristianisme i el món occidental. S'aplica també a «[[univers|univers]]». [[Autor:Koyré, Alexandre|A. Koyré]] distingeix entre la idea de cosmos, el món tancat i finit de l'antiguitat, i la d'univers, el món infinit i obert, que es va introduir en l'època de la revolució científica, per obra dels copernicans Thomas Digges i Giordano Bruno. (Veg. A. Koyré, ''Del mundo cerrado al universo infinito'', Siglo Veintiuno, Buenos Aires, 1957, sobre tot cap. II: La nueva astronomía y la nueva metafísica, p. 31-59.) | ||
| − | + | Vegeu [[cosmogonia|cosmogonia]], [[cosmologia|cosmologia]]. | |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió de 22:34, 17 maig 2018
(del grec ϰόσμος, kósmos, món, l'ordenat i adornat, en oposició al caos)
Terme que la filosofia grega, ja des dels pitagòrics, aplica a la realitat, o al món, com a conjunt ordenat que l'home és capaç d'entendre. Plató afegeix la idea de conjunt jerarquitzat, tan important en el neoplatonisme i tan influent en les concepcions del cristianisme i el món occidental. S'aplica també a «univers». A. Koyré distingeix entre la idea de cosmos, el món tancat i finit de l'antiguitat, i la d'univers, el món infinit i obert, que es va introduir en l'època de la revolució científica, per obra dels copernicans Thomas Digges i Giordano Bruno. (Veg. A. Koyré, Del mundo cerrado al universo infinito, Siglo Veintiuno, Buenos Aires, 1957, sobre tot cap. II: La nueva astronomía y la nueva metafísica, p. 31-59.)
Vegeu cosmogonia, cosmologia.