Ryle, Gilbert: volicions
De Wikisofia
S'ha sostingut que les volicions són actes especials o operacions mentals, mitjançant les quals la ment porta les seves idees a la pràctica. Penso en cert estat de coses que desitjo esdevingui al món físic, però com pensar i desitjar manquen de força executiva es requereix la intervenció d'un procés mental que la posseeixi. De manera que duc a terme un acte volitiu que, d'alguna manera, posa els músculs en acció. I solament quan s'ha produït un moviment corporal com a conseqüència d'això, se'm pot elogiar o culpar pel que la meva mà o la meva llengua han fet.
Es veurà per què rebutjo aquesta història; perquè no és més que una extensió inevitable del mite del fantasma en la màquina. Suposa que existeixen estats i processos mentals que gaudeixen d'un tipus d'existència, i estats i processos corporals que gaudeixen d'un altre. L'esdeveniment que esdevé en un nivell no és mai numèricament idèntic al que esdevé en l'altre. Dir que algú va estrènyer el gallet intencionalment, és expressar com a mínim una proposició conjuntiva que afirma l'esdeveniment d'un acte en el nivell físic i d'un altre acte en el nivell mental. A més, d'acord amb la majoria de versions del mite, és expressar una proposició causal que afirma que l'acte corporal d'estrènyer el gallet va ser l'efecte de l'acte mental de voler estrènyer el gallet.
D'acord amb la teoria, els moviments del cos són moviments de matèria en l'espai. En conseqüència, les seves causes han de ser o bé altres moviments en l'espai, o bé, com en el cas especial dels éssers humans, fets d'una altra classe. D'alguna manera, que quedarà per sempre en el misteri, els actes mentals, que no són moviments materials en l'espai, poden fer que els músculs es contreguin. Dir que algú ha estret intencionalment el gallet, és afirmar que cert acte mental va causar la contracció dels músculs del dit. D'aquesta manera, el llenguatge de les «volicions» és el llenguatge emprat per la teoria paramecànica de la ment. Si algun teòric parla sense empatx de «volicions» o d'«actes de voluntat» no es necessita més per a comprovar que admet íntegrament el dogma que la ment és un camp secundari de causes especials. Es pot predir que dirà, conseqüentment, que els actes corporals són «expressions» dels processos mentals, i que parlarà lliurement d'«experiències», nom plural que s'usa normalment per a denotar episodis no-físics que constitueixen els personatges del drama que es representa en el fantasmal escenari mental.
| El concepto de lo mental, Paidós, Buenos Aires 1967, p. 57-58. |
Original en castellà
Se ha sostenido que las voliciones son actos especiales u operaciones mentales, mediante las cuales la mente lleva sus ideas a la práctica. Pienso en cierto estado de cosas que deseo acaezca en el mundo físico, pero como pensar y desear carecen de fuerza ejecutiva se requiere la intervención de un proceso mental que la posea. De modo que llevo a cabo un acto volitivo que, de alguna manera, pone los músculos en acción. Y solamente cuando se ha producido un movimiento corporal como consecuencia de ello, se me puede elogiar o culpar por lo que mi mano o mi lengua han hecho.
Se verá por qué rechazo esta historia; porque no es más que una extensión inevitable del mito del fantasma en la máquina. Supone que existen estados y procesos mentales que gozan de un tipo de existencia, y estados y procesos corporales que gozan de otro. El evento que acaece en un nivel no es nunca numéricamente idéntico al que acaece en el otro. Decir que alguien apretó el gatillo intencionalmente, es expresar como mínimo una proposición conjuntiva que afirma el acaecimiento de un acto en el nivel físico y de otro acto en el nivel mental. Además, de acuerdo con la mayoría de versiones del mito, es expresar una proposición causal que afirma que el acto corporal de apretar el gatillo fue el efecto del acto mental de querer apretar el gatillo.
De acuerdo con la teoría, los movimientos del cuerpo son movimientos de materia en el espacio. En consecuencia, sus causas deben ser o bien otros movimientos en el espacio, o bien, como en el caso especial de los seres humanos, hechos de otra clase. De alguna manera, que quedará para siempre en el misterio, los actos mentales, que no son movimientos materiales en el espacio, pueden hacer que los músculos se contraigan. Decir que alguien ha apretado intencionalmente el gatillo, es afirmar que cierto acto mental causó la contracción de los músculos del dedo. De esta manera, el lenguaje de las «voliciones» es el lenguaje empleado por la teoría paramecánica de la mente. Si algún teórico habla sin empacho de «voliciones» o de «actos de voluntad» no se necesita más para comprobar que admite en su totalidad el dogma de que la mente es un campo secundario de causas especiales. Se puede predecir que dirá, consecuentemente, que los actos corporales son «expresiones» de los procesos mentales, y que hablará libremente de «experiencias», nombre plural que se usa normalmente para denotar episodios no-físicos que constituyen los personajes del drama que se representa en el fantasmal escenario mental.