Nagel: exemples d'explicació científica

La següent llista breu conté exemples diversos de l'ús del «per què», diversos dels quals imposen certes restriccions distintives sobre les respostes admissibles a les preguntes formulades mitjançant aquestes paraules:

1. Per què és sempre un quadrat perfecte la suma de qualsevol successió d'enters imparells consecutius que comencin amb 1 (per exemple, 1357=16=)? En aquest cas, se suposarà que el «fet» que es vol explicar (anomenat explicandum) és un aspirant al rètol familiar, encara que no totalment clar, de «veritat necessària», en el sentit que la seva negació és contradictòria. [...]

2. ¿Per què es va cobrir d'humitat la part exterior del got, ahir, quan la van omplir d'aigua gelada? En aquest cas, el fet que es vol explicar és un succés aïllat. [...]

3. Per què durant l'última cambra del s. XIX va haver-hi un percentatge de catòlics suïcides menor que el dels suïcides protestants, als països europeus? [...] En aquest cas, el explicandum és un fenomen històric descrit estadísticament, en contrast amb el fet aïllat de l'exemple anterior. [...]

4. Per què sura el gel en l'aigua? El explicandum d'aquest exemple no és un fet històric, aïllat o estadístic, sinó una llei universal que afirma una associació invariable de certes característiques físiques. [...]

5. Per què l'addició de sal a l'aigua disminueix el seu punt de congelació? En aquest cas, el explicandum és també una llei, de manera que, en aquest aspecte, aquest exemple no difereix de l'anterior [...] No obstant això, [...] els principis termodinàmics inclosos entre les premisses explicatives d'aquest exemple són suposicions de molta major amplitud que qualsevol de les lleis citades en els exemples anteriors. [...]

6. Per què succeeix que en la progenie de pèsols híbrids obtinguts creuant progenitors rodons i arrugats aproximadament 3/4 dels pèsols són sempre rodons i 1/4 arrugats? [...] Òbviament, el fet [...] és una regularitat estadística, no una invariable associació d'atributs i està formulada com la freqüència relativa d'una característica determinada en certa població d'elements.

7. Per què Casio va tramar la mort de Cèsar? El fet que es requereix explicar és, novament, un succés històric particular. De creure a Plutarc, l'explicació ha de buscar-se en l'odi innat que Casio tenia cap als tirans. No obstant això, aquesta resposta és òbviament incompleta sense una sèrie d'altres suposicions generals, per exemple, sobre la manera en què es manifesta l'odi en una determinada cultura entre persones de cert rang social.

8. Per què Enric VIII d'Anglaterra va tractar d'anul·lar el seu matrimoni amb Catalina d'Aragó?... la diferència entre aquest exemple i l'anterior resideix en la distinció entre una disposició o ressort de l'acció psicològics... i un fi a la vista conscientment perseguit [...].

9. Per què els éssers humans tenen pulmons? Aquesta pregunta és ambigua, perquè se la pot interpretar com plantejant un problema de l'evolució històrica de l'espècie humana o com sol·licitant una explicació de la funció dels pulmons en el cos humà en l'etapa actual del seu desenvolupament evolutiu [...].

10. Per què la llengua anglesa actual té tantes paraules d'origen llatí? [...] en aquest exemple, la pregunta «per què?», a diferència de les preguntes anteriors, tàcitament demana una explicació sobre com s'ha desenvolupat determinat sistema fins a adquirir la seva forma actual [...].

La estructura de la ciencia, Paidós, Buenos Aires-Barcelona 1981, p. 27-31.

---

Original en castellà

La siguiente lista breve contiene ejemplos diversos del uso del «por qué», varios de los cuales imponen ciertas restricciones distintivas sobre las respuestas admisibles a las preguntas formuladas mediante esas palabras:

1. ¿Por qué es siempre un cuadrado perfecto la suma de cualquier sucesión de enteros impares consecutivos que comiencen con 1 (por ejemplo, 1357=16=)? En este caso, se supondrá que el «hecho» que se quiere explicar (llamado explicandum) es un aspirante al rótulo familiar, aunque no totalmente claro, de «verdad necesaria», en el sentido de que su negación es contradictoria. [...]

2. ¿Por qué se cubrió de humedad la parte exterior del vaso, ayer, cuando se lo llenó de agua helada? En este caso, el hecho que se quiere explicar es un suceso aislado. [...]

3. ¿Por qué durante el último cuarto del s. XIX hubo un porcentaje de católicos suicidas menor que el de los suicidas protestantes, en los países europeos? [...] En este caso, el explicandum es un fenómeno histórico descrito estadísticamente, en contraste con el hecho aislado del ejemplo anterior. [...]

4. ¿Por qué flota el hielo en el agua? El explicandum de este ejemplo no es un hecho histórico, aislado o estadístico, sino una ley universal que afirma una asociación invariable de ciertas características físicas. [...]

5. ¿Por qué la adición de sal al agua disminuye su punto de congelación? En este caso, el explicandum es también una ley, de modo que, en este aspecto, este ejemplo no difiere del anterior [...] Sin embargo, [...] los principios termodinámicos incluidos entre las premisas explicativas de este ejemplo son suposiciones de mucha mayor amplitud que cualquiera de las leyes citadas en los ejemplos anteriores. [...]

6. ¿Por qué sucede que en la progenie de guisantes híbridos obtenidos cruzando progenitores redondos y arrugados aproximadamente 3/4 de los guisantes son siempre redondos y 1/4 arrugados? [...] Obviamente, el hecho [...] es una regularidad estadística, no una invariable asociación de atributos y está formulada como la frecuencia relativa de una característica determinada en cierta población de elementos.

7. ¿Por qué Casio tramó la muerte de César? El hecho que se requiere explicar es, nuevamente, un suceso histórico particular. De creer a Plutarco, la explicación debe buscarse en el odio innato que Casio tenía hacia los tiranos. Sin embargo, esta respuesta es obviamente incompleta sin una serie de otras suposiciones generales, por ejemplo, acerca de la manera en que se manifiesta el odio en una determinada cultura entre personas de cierto rango social.

8. ¿Por qué Enrique VIII de Inglaterra trató de anular su matrimonio con Catalina de Aragón?... la diferencia entre este ejemplo y el anterior reside en la distinción entre una disposición o resorte de la acción psicológicos... y un fin en vista conscientemente perseguido [...].

9. ¿Por qué los seres humanos tienen pulmones? Esta pregunta es ambigua, pues se la puede interpretar como planteando un problema de la evolución histórica de la especie humana o como solicitando una explicación de la función de los pulmones en el cuerpo humano en la etapa actual de su desarrollo evolutivo [...].

10. ¿Por qué la lengua inglesa actual tiene tantas palabras de origen latino? [...] en este ejemplo, la pregunta «¿por qué?», a diferencia de las preguntas anteriores, tácitamente pide una explicación acerca de cómo se ha desarrollado determinado sistema hasta adquirir su forma actual [...].