Marx i Engels: la concepció materialista de la història

 Aquesta concepció de la història consisteix, doncs, a exposar el procés real de producció, partint per a això de la producció material de la vida immediata, i a concebre la forma d'intercanvi corresponent a aquest mode de producció i engendrada per ell, és a dir, la societat civil en les seves diferents fases, com el fonament de tota la història, presentant-la en la seva acció com a estat i explicant sobre la base d'ella tots els diversos productes teòrics i formes de la consciència, la religió, la filosofia, la moral, etc., així com estudiant a partir d'aquestes premisses el seu procés de naixement, cosa que, naturalment, permetrà exposar les coses íntegrament (i: també, per això mateix, l'acció recíproca entre aquests diversos aspectes). No es tracta de buscar una categoria en cada període, com fa la concepció idealista de la història, sinó de mantenir sempre sobre el terreny històric real, de no explicar la pràctica partint de la idea, d'explicar les formacions ideològiques sobre la base de la pràctica material, per on s'arriba, conseqüentment, al resultat que totes les formes i tots els productes de la consciència no brollen per obra de la crítica espiritual, mitjançant la reducció a la «autoconsciència» o la transformació en «fantasmes», «espectres», «visions», etc., sinó que només poden dissoldre's pel derrocament pràctic de les relacions socials reals, que emanen aquestes quimeres idealistes; que la força propulsora de la història, fins i tot la de la religió, la filosofia i tota una altra teoria, no és la crítica, sinó la revolució. Aquesta concepció revela que la història no acaba dissolent-se en la «autoconsciència», com l'«esperit de l'esperit», sinó que en cadascuna de les seves fases es troba un resultat material, una suma de forces de producció, una relació històricament creada amb la naturalesa i entre uns i uns altres individus, que cada generació transfereix a la qual li segueix, una massa de forces productives, capitals i circumstàncies, que, encara que d'una part siguin modificades per la nova generació, dicten a aquesta, d'una altra part, les seves pròpies condicions de vida i li imprimeixen un determinat desenvolupament, un caràcter especial; que, per tant, les circumstàncies fan a l'home en la mateixa mesura en què aquest fa a les circumstàncies. Aquesta suma de forces de producció, capitals i formes d'intercanvi social amb què cada individu i cada generació es troben com una cosa donada és el fonament real del que els filòsofs es representen com la «substància» i l'«essència de l'home», elevant-ho a apoteosi i combatent-ho.

[...]

Per tant, tot el truc que consisteix a demostrar l'alt imperi de l'esperit en la història (de la jerarquia, en Stirner) es redueix als tres esforços següents:

-1r) Desglossar les idees dels individus dominants, que dominen per raons empíriques, sota condicions empíriques i com a individus materials, d'aquests individus dominants, reconeixent amb això l'imperi de les idees o les il·lusions en la història.

-2n) Introduir en aquest imperi de les idees un ordre, demostrar l'existència d'un lligam místic entre les idees successivament dominants, la qual cosa s'aconsegueix concebent-les com a «autodeterminacions del concepte» (el que és possible perquè aquestes idees, per mitjà del fonament empíric sobredescansan, formen realment un lligam i perquè, concebudes com a meres idees, es converteixen en autodistincions, en distincions establertes pel propi pensament).

-3r) Per a eliminar l'aparença d'aquest «concepte que es determina a si mateix», se'l converteix en una persona –«l'autoconsciència»– o, si es vol aparèixer com a molt materialista, en una sèrie de persones representants «del concepte» en la història, en els pensadors, els «filòsofs», els ideòlegs, concebuts al seu torn com els fabricants de la història, com el «Consell dels guardians», com les potències dominants. (L'home = l'«esperit humà pensant»; glossa marginal de Marx.) Amb la qual cosa haurem eliminat de la història tots els elements materialistes i podrem deixar anar tranquil·lament les regnes al poltre especulatiu.

La ideologia alemanya, Grijalbo, Barcelona 1979, p. 40-41, 54-55.