Locke: essència nominal i essència real
De Wikisofia
Els noms comuns de les substàncies, igual que els altres termes generals, signifiquen classes: el que no és sinó el ser signes d'idees complexes tals que en elles es conformin o puguin conformar-se diverses substàncies particulars, i en virtut d'això tenen la capacitat de quedar compreses en una concepció comuna, i de ser significades per un nom. [...]
És això que anomenem essència, que no és sinó la idea abstracta a la qual va annex un nom, de manera que tot el que estigui contingut en aquesta idea és l'essencial a aquesta classe. Aquesta, encara que sigui tota l'essència de les substàncies naturals que tenim notícia, o per la qual les distingim en classes, l'anomeno, malgrat això, per un nom peculiar, a saber: l'essència nominal, a fi de distingir-la d'aquella constitució real de les substàncies, de la qual depenen aquesta essència nominal i totes les propietats d'aquesta classe o espècie, la qual, per tant, segons s'ha dit, pot anomenar-se l'essència real. Per exemple, l'essència nominal de l'or és aquesta idea complexa significada per la paraula or, o per a dir un cos groc, d'un cert pes, mal·leable, fusible i fix; però l'essència real és la constitució de les parts insensibles d'aquest cos, de la qual depenen aquestes qualitats i totes les altres propietats de l'or. Fàcil és descobrir a primera vista que es tracta de dues coses ben diferents, malgrat que ambdues s'anomenin essències.
| Ensayo sobre el entendimiento humano,cap. VI, § 1-2 (FCE, México 1992, p. 430-431). |
Original en castellà
- esencia nominal y esencia real
Los nombres comunes de las sustancias, al igual que los demás términos generales, significan clases: lo que no es sino el ser signos de ideas complejas tales que en ellas se conformen o puedan conformarse varias sustancias particulares, en virtud de lo cual son capaces de quedar comprendidas en una concepción común, y de ser significadas por un nombre. [...]
Es eso que llamamos esencia, que no es sino la idea abstracta a la cual va anejo un nombre, de manera que todo cuanto esté contenido en esa idea es lo esencial a esa clase. Ésta, aunque sea toda la esencia de las sustancias naturales de que tenemos noticia, o por la cual las distinguimos en clases, la llamo, a pesar de eso, por un nombre peculiar, a saber: la esencia nominal, a fin de distinguirla de aquella constitución real de las sustancias, de la cual dependen esa esencia nominal y todas las propiedades de esa clase o especie, la cual, por tanto, según se ha dicho, puede llamarse la esencia real. Por ejemplo, la esencia nominal del oro es esa idea compleja significada por la palabra oro, o por decir, un cuerpo amarillo, de un cierto peso, maleable, fusible y fijo; pero la esencia real es la constitución de las partes insensibles de ese cuerpo, de la cual dependen esas cualidades y todas las demás propiedades del oro. Fácil es descubrir a primera vista que se trata de dos cosas bien diferentes, a pesar de que ambas se llamen esencias.