Freud: justificació de l'inconscient

Des de molt diversos sectors se'ns ha discutit el dret a acceptar l'existència d'un psiquisme inconscient i a laborar científicament amb aquesta hipòtesi. Contra aquesta opinió podem argüir que la hipòtesi de l'existència de l'inconscient és necessària i legítima, i, a més, que posseïm múltiples proves de la seva exactitud. És necessària, perquè les dades de la consciència són altament incomplets. Tant en els sans com en els malalts sorgeixen amb freqüència actes psíquics l'explicació dels quals pressuposa uns altres dels quals la consciència no ens ofereix cap testimoniatge. Actes d'aquest gènere són no només els actes fallits i els somnis dels individus sans, sinó també tots aquells que qualifiquem d'un símptoma psíquic o d'una obsessió en els malalts. La nostra quotidiana experiència personal ens mostra ocurrències l'origen de les quals desconeixem i conclusions intel·lectuals l'elaboració de les quals ignorem. Tots aquests actes conscients resultaran mancats de sentit i coherència si mantenim la teoria que la totalitat dels nostres actes psíquics ha de ser-nos donada a conèixer per la nostra consciència i, en canvi, quedaran ordenats dins d'un conjunt coherent i intel·ligible si interpolem entre ells els actes inconscients que hem inferit. Aquest guany de sentit constitueix, per si mateix, motiu justificat per a traspassar els límits de l'experiència directa. I si després comprovem que prenent com a base l'existència d'un psiquisme inconscient podem estructurar un procediment eficacísimo, per mitjà del qual influir adequadament sobre el curs dels processos conscients, aquest èxit ens donarà una prova irrebatible de l'exactitud de la nostra hipòtesi. Haurem de situar-nos llavors en el punt de vista que no és sinó una pretensió insostenible l'exigir que tot el que succeeix en el psíquic hagi de ser conegut per la consciència. [...]

El nòdul del sistema Inc. està constituït per representacions d'instints que aspiren a derivar la seva càrrega, o sigui per impulsos de desitjos. Aquests impulsos instintius es troben coordinats entre si i coexisteixen sense influir uns sobre uns altres ni tampoc contradir-se. Quan dos impulsos de desitjos les finalitats dels quals ens semblen inconciliables són activats al mateix temps, no s'anul·len recíprocament sinó que s'uneixen per a formar un fi intermedi, o sigui una transacció.

En aquest sistema no hi ha negació ni cap dubte, ni tampoc cap grau de seguretat. Tot això és aportat després per la labor de la censura que actua entre els sistemes Inc. i Prec. La negació és una substitució a un nivell més elevat de la repressió. En el sistema Inc. no hi ha sinó continguts més o menys enèrgicament catectitzats.

Reina en ell una major mobilitat de les intensitats de càrrega. Per mitjà del procés del desplaçament pot una idea transmetre a una altra tot el muntant de la seva càrrega, i pel de la condensació acollir en si tota la càrrega de diverses altres idees. Al meu judici, han de considerar-se aquests dos processos com a caràcters de l'anomenat procés psíquic primari. En el sistema Prec. domina el procés secundari. Quant tal procés primari recau sobre elements del sistema Pres., el jutgem «còmic» i desperta el riure.

Els processos del sistema Inc. es troben fora del temps, és a dir, no apareixen ordenats cronològicament, no sofreixen modificació cap pel transcurs del temps i manquen de tota relació amb ell. També la relació temporal es troba lligada a la labor del sistema Cc.

Els processos del sistema Inc. manquen també de tota relació amb la realitat. Es troben sotmesos al principi del plaer i el seu destí depèn exclusivament de la seva força i de la mesura en què satisfan les aspiracions començades pel plaer i el desplaure.

Resumint, direm que els caràcters que esperem trobar en els

processos pertanyents al sistema Inc. són la falta de contradicció el procés primari (mobilitat de les càrregues), la independència del temps i la substitució de la realitat exterior per la psíquica.

Metapsicología: lo inconsciente, en Obras completas, Biblioteca Nueva, Madrid 1968, Vol. I, p.1052-1061.

---

Original en castellà

Desde muy diversos sectores se nos ha discutido el derecho a aceptar la existencia de un psiquismo inconsciente y a laborar científicamente con esta hipótesis. Contra esta opinión podemos argüir que la hipótesis de la existencia de lo inconsciente es necesaria y legítima, y, además, que poseemos múltiples pruebas de su exactitud. Es necesaria, porque los datos de la conciencia son altamente incompletos. Tanto en los sanos como en los enfermos surgen con frecuencia actos psíquicos cuya explicación presupone otros de los que la conciencia no nos ofrece testimonio alguno. Actos de este género son no sólo los actos fallidos y los sueños de los individuos sanos, sino también todos aquellos que calificamos de un síntoma psíquico o de una obsesión en los enfermos. Nuestra cotidiana experiencia personal nos muestra ocurrencias cuyo origen desconocemos y conclusiones intelectuales cuya elaboración ignoramos. Todos estos actos conscientes resultarán faltos de sentido y coherencia si mantenemos la teoría de que la totalidad de nuestros actos psíquicos ha de sernos dada a conocer por nuestra conciencia y, en cambio, quedarán ordenados dentro de un conjunto coherente e inteligible si interpolamos entre ellos los actos inconscientes que hemos inferido. Esta ganancia de sentido constituye, de por sí, motivo justificado para traspasar los límites de la experiencia directa. Y si luego comprobamos que tomando como base la existencia de un psiquismo inconsciente podemos estructurar un procedimiento eficacísimo, por medio del cual influir adecuadamente sobre el curso de los procesos conscientes, este éxito nos dará una prueba irrebatible de la exactitud de nuestra hipótesis. Habremos de situarnos entonces en el punto de vista de que no es sino una pretensión insostenible el exigir que todo lo que sucede en lo psíquico haya de ser conocido por la conciencia. [...]

El nódulo del sistema Inc. está constituido por representaciones de instintos que aspiran a derivar su carga, o sea por impulsos de deseos. Estos impulsos instintivos se hallan coordinados entre si y coexisten sin influir unos sobre otros ni tampoco contradecirse. Cuando dos impulsos de deseos cuyos fines nos parecen inconciliables son activados al mismo tiempo, no se anulan recíprocamente sino que se unen para formar un fin intermedio, o sea una transacción.

En este sistema no hay negación ni duda alguna, ni tampoco grado ninguno de seguridad. Todo esto es aportado luego por la labor de la censura que actúa entre los sistemas Inc. y Prec. La negación es una sustitución a un nivel más elevado de la represión. En el sistema Inc. no hay sino contenidos más o menos enérgicamente catectizados.

Reina en él una mayor movilidad de las intensidades de carga. Por medio del proceso del desplazamiento puede una idea transmitir a otra todo el montante de su carga, y por el de la condensación acoger en sí toda la carga de varias otras ideas. A mi juicio, deben considerarse estos dos procesos como caracteres del llamado proceso psíquico primario. En el sistema Prec. domina el proceso secundario. Cuanto tal proceso primario recae sobre elementos del sistema Pres., lo juzgamos «cómico» y despierta la risa.

Los procesos del sistema Inc. se hallan fuera del tiempo esto es, no aparecen ordenados cronológicamente, no sufren modificación ninguna por el transcurso del tiempo y carecen de toda relación con él. También la relación temporal se halla ligada a la labor del sistema Cc.

Los procesos del sistema Inc. carecen también de toda relación con la realidad Se hallan sometidos al principio del placer y su destino depende exclusivamente de su fuerza y de la medida en que satisfacen las aspiraciones comenzadas por el placer y el displacer.

Resumiendo, diremos que los caracteres que esperamos encontrar en los

procesos pertenecientes al sistema Inc. son la falta de contradicción el proceso primario (movilidad de las cargas), la independencia del tiempo y la sustitución de la realidad exterior por la psíquica.