Freud, Sigmund: homo homini lupus
De Wikisofia
La veritat oculta després de tot això, que negaríem de bon grat, és la que l'home no és una criatura tendra i necessitada d'amor, que només gosaria defensar-se si se l'ataqués, sinó, per contra, un ésser entre les disposicions instintives del qual també ha d'incloure's una bona porció d'agressivitat. Per tant, el proïsme no li representa únicament un possible col·laborador i objecte sexual, sinó també un motiu de temptació per a satisfer en ell la seva agressivitat, per a explotar la seva capacitat de treball, sense retribuir-la, per a aprofitar-ho sexualment sense el seu consentiment, per apoderar-se dels seus béns, per a humiliar-ho, per a ocasionar-li sofriments, martiritzar-ho i matar-ho. Homo homini lupus: qui s'atreviria a refutar aquest refrany, després de totes les experiències de la vida i de la història?
| El malestar de la cultura, V, en Obras completas, vol. III, Biblioteca Nueva, Madrid 1968, p. 35. |
Original en castellà
La verdad oculta tras todo esto, que negaríamos de buen grado, es la de que el hombre no es una criatura tierna y necesitada de amor, que sólo osaría defenderse si se la atacara, sino, por el contrario, un ser entre cuyas disposiciones instintivas también debe incluirse una buena porción de agresividad. Por consiguiente, el prójimo no le representa únicamente un posible colaborador y objeto sexual, sino también un motivo de tentación para satisfacer en él su agresividad, para explotar su capacidad de trabajo, sin retribuirla, para aprovecharlo sexualmente sin su consentimiento, para apoderarse de sus bienes, para humillarlo, para ocasionarle sufrimientos, martirizarlo y matarlo. Homo homini lupus: ¿quién se atrevería a refutar este refrán, después de todas las experiencias de la vida y de la historia?