Diògenes Laerci: Fedó
De Wikisofia
1. Fedó, noble eleense, fet presoner quan Elea va ser presa, es va veure reduït a viure amb infàmia retirat en una estreta cambra, en l'estat de la qual es va mantenir fins que a precs de Sòcrates el va rescatar Alcibíades o bé Critó, des del temps dels quals es va donar tot a la Filosofia. Jeroni, en el llibre De retenir les èpoques, assegura que Fedó va ser esclau. Va escriure els Diàlegs intitulats Zòpir i Simó, que són certament seus. L'intitulat Nicias se li disputa, com també el Medo, que uns atribueixen a Escairis i uns altres a Poliè. Igualment es dubta del Antímac, o sigui Els ancians. Finalment, el diàleg intitulat Raonaments d'Escitia s'atribueix també a Escairis. El seu successor va ser Plistan Eleense, i d'aquest ho van ser Menedem Eretriense i Asclepíades Fliasiense. Tots els quals van precedir a Estilpó, i fins a ells van ser anomenats elíacs, però des de Menedem van prendre el nom d'eretriaques. Tractarem d'aquest més endavant, per haver estat també autor de secta.
| Vidas de los más ilustres filósofos griegos, Orbis, Barcelona 1985, Vol. I, p.103. (Traducción de José Ortiz y Sainz, finals del s. XVIII). |
Original en castellà
1. Fedón, noble eleense, hecho prisionero cuando Elea fue tomada, se vio reducido a vivir con infamia retirado en un estrecho cuarto, en cuyo estado se mantuvo hasta que a ruegos de Sócrates lo rescató Alcibíades o bien Critón, desde cuyo tiempo se dio todo a la Filosofía. Jerónimo, en el libro De retener las épocas, asegura que Fedón fue esclavo. Escribió los Diálogos intitulados Zopiro y Simón, que son ciertamente suyos. El intitulado Nicias se le disputa, como también el Medo, que unos atribuyen a Esquines y otros a Polieno. Igualmente se duda del Antímaco, o sea Los ancianos. Finalmente, el diálogo intitulado Razonamientos de Escitia se atribuye también a Esquines. Su sucesor fue Plistano Eleense, y de éste lo fueron Menedemo Eretriense y Asclepíades Fliasiense. Todos los cuales precedieron a Estilpón, y hasta ellos fueron llamados elíacos, pero desde Menedemo tomaron el nombre de eretriacos. Trataremos de éste más adelante, por haber sido también autor de secta.
| Vidas de los más ilustres filósofos griegos, Orbis, Barcelona 1985, Vol. I, p.103. (Traducción de José Ortiz y Sainz, finales del s. XVIII). |