Descartes: origen de l'error 2
De Wikisofia
Per tot això, reconec que no són causa dels meus errors ni el poder de voler per si mateix, que he rebut de Déu [...] ni tampoc el poder d'entendre, doncs com ho concebo tot mitjançant aquesta potència que Déu m'ha donat per a entendre, sens dubte tot el que concebo ho concebo clarament, i no és possible que en això m'enganyi. D'on neixen, doncs, els meus errors? Només d'això: que, sent la voluntat més àmplia que l'enteniment, no la continc dins dels mateixos límits que aquest, sinó que l'estenc també a les coses que no entenc i, sent indiferent a aquestes, s'extravia amb facilitat, i escull el mal en comptes del bé, o la falsedat en comptes de la veritat.
| Meditaciones metafísicas con objeciones y respuestas,Meditación cuarta (Alfaguara, Madrid 1977, p. 49). |
Original en castellà
Por todo ello, reconozco que no son causa de mis errores ni el poder de querer por sí mismo, que he recibido de Dios [...] ni tampoco el poder de entender, pues como lo concibo todo mediante esta potencia que Dios me ha dado para entender, sin duda todo cuanto concibo lo concibo claramente, y no es posible que en esto me engañe. ¿De dónde nacen, pues, mis errores? Sólo de esto: que, siendo la voluntad más amplia que el entendimiento, no la contengo dentro de los mismos límites que éste, sino que la extiendo también a las cosas que no entiendo y, siendo indiferente a éstas, se extravía con facilidad, y escoge el mal en vez del bien, o lo falso en vez de lo verdadero.