Descartes: intuïció intel·lectual
De Wikisofia
Entenc per intuïció no el testimoniatge fluctuant dels sentits, o el judici fal·laç d'una imaginació que compon malament, sinó la concepció d'una ment pura i atenta tan fàcil i diferent, que en absolut quedi cap dubte sobre allò que entenem; o, cosa que és el mateix, la concepció no dubtosa d'una ment pura i atenta, que neix de la sola llum de la raó i que, com que és més simple, és més certa que la mateixa deducció [...]. Així cadascun pot intuir amb l'esperit que existeix, que pensa, que el triangle està definit per tres línies, l'esfera per una sola superfície, i coses semblants que són més nombroses del que creu la majoria.
| Reglas para la dirección del espíritu, Regla III (Alianza, Madrid 1984, p. 75-76). |
Original en castellà
Entiendo por intuición no el testimonio fluctuante de los sentidos, o el juicio falaz de una imaginación que compone mal, sino la concepción de una mente pura y atenta tan fácil y distinta, que en absoluto quede duda alguna sobre aquello que entendemos; o, lo que es lo mismo, la concepción no dudosa de una mente pura y atenta, que nace de la sola luz de la razón y que por ser más simple es más cierta que la misma deducción [...]. Así cada uno puede intuir con el espíritu que existe, que piensa, que el triángulo está definido por tres líneas, la esfera por una sola superficie, y cosas semejantes que son más numerosas de lo que cree la mayoría.