Cita de Maquiavel: distinció entre el que és i el que ha de ser

Queda ara per veure quins han de ser les formes de comportar-se d'un príncep amb els súbdits i amb els amics. I, com sé que molts han escrit sobre aquest tema, no temo en escriure també jo sobre això, ser tingut per presumptuós, ja que partiré, especialment en tractar aquesta matèria, del que s'ha dit per ells. Però, sent la meva intenció escriure una cosa útil per a qui la comprèn, m'ha semblat més convenient seguir la veritat real de la matèria que els desvaris de la imaginació pel que concerneix ella. Molts han imaginat Repúbliques i principats que mai van veure ni van existir en realitat. Hi ha tanta distància de com es viu a com s'hauria de viure, que el que deixa l'estudi de el que es fa per a estudiar el que s'hauria de fer aprèn més aviat el que ha d'obrar la seva rutina que el que ha de preservar-li d'ella: perquè un home que en totes les coses vol fer professió de bo, entre punts que no ho són, no pot arribar més que al desastre. Per això és necessari que un príncep que vol mantenir-se aprengui a poder no ser tan bo, i a servir-se d'això o no servir-se segons les circumstàncies.

Maquiavelo, El Príncipe, Cap. XV, Sarpe, Madrid 1983, p. 97-98.

---

Original en castellà

Queda ahora por ver cuáles deben ser las formas de comportarse de un príncipe con los súbditos y con los amigos. Y, como sé que muchos han escrito sobre este tema, no temo al escribir también yo sobre ello, ser tenido por presuntuoso, ya que partiré, especialmente al tratar esta materia, de lo dicho por ellos. Pero, siendo mi intención escribir una cosa útil para quien la comprende, me ha parecido más conveniente seguir la verdad real de la materia que los desvaríos de la imaginación en lo concerniente a ella. Muchos han imaginado Repúblicas y principados que nunca vieron ni existieron en realidad. Hay tanta distancia de cómo se vive a cómo se debería vivir, que el que deja el estudio de lo que se hace para estudiar lo que se debería hacer aprende más bien lo que debe obrar su rutina que lo que debe preservarle de ella: porque un hombre que en todas las cosas quiera hacer profesión de bueno, entre tantos que no lo son, no puede llegar más que al desastre. Por ello es necesario que un príncipe que quiere mantenerse aprenda a poder no ser tan bueno, y a servirse de ello o no servirse según las circunstancias.