Aristòtil: l'experiència
De Wikisofia
En els homes l'experiència prové de la memòria. En efecte, molts records d'una mateixa cosa constitueixen una experiència. Però l'experiència, pel que sembla, s'assimila gairebé a la ciència i a l'art. Per l'experiència progressen la ciència i l'art en l'home. L'experiència, diu Pol·lus, i amb raó, ha creat l'art; la inexperiència marxa a la ventura. L'art comença quan, d'un gran nombre de nocions subministrades per l'experiència, es forma una sola concepció general que s'aplica a tots els casos semblants. Saber que tal remei ha guarit a Càl·lies atacat de tal malaltia, que ha produït el mateix efecte en Sòcrates i en molts altres presos individualment, constitueix l'experiència; però saber que tal remei ha guarit tota classe de malalts atacats de certa malaltia [...], és art. En la pràctica l'experiència no sembla diferir de l'art, i s'observa que fins als mateixos que només tenen experiència aconsegueixen millor el seu objecte que els que posseeixen la teoria sense l'experiència. Això consisteix que l'experiència és el coneixement de les coses particulars, i l'art, per contra, el del general. Ara bé, tots els actes, tots els fets es donen en el particular. Perquè no és a l'home al que guareix el metge, sinó accidentalment, i sí a Càl·lies o a Sòcrates o a qualsevol altre individu que resulti pertànyer al gènere humà. Després si algun posseeix la teoria sense l'experiència, i coneixent el general ignora el particular en el contingut, errarà moltes vegades en el tractament de la malaltia. En efecte, allò que es tracta de guarir és a l'individu. No obstant això, el coneixement i la intel·ligència, segons l'opinió comuna, són més aviat patrimoni de l'art que de l'experiència, i els homes d'art passen a ser més savis que els homes de l'experiència, perquè la saviesa està en tots els homes per raó del seu saber. El motiu d'això és que els uns coneixen la causa i els altres la ignoren. En efecte, els homes d'experiència saben bé que tal cosa existeix, però no saben per què existeix; els homes d'art, al contrari, coneixen el perquè de la causa.
| Metafísica, libro 1,1 (Espasa Calpe, Madrid 1988, 12ª ed., p. 35-37). |
Original en castellà
En los hombres la experiencia proviene de la memoria. En efecto, muchos recuerdos de una misma cosa constituyen una experiencia. Pero la experiencia, al parecer, se asimila casi a la ciencia y al arte. Por la experiencia progresan la ciencia y el arte en el hombre. La experiencia, dice Polus, y con razón, ha creado el arte; la inexperiencia marcha a la ventura. El arte comienza cuando, de un gran número de nociones suministradas por la experiencia, se forma una sola concepción general que se aplica a todos los casos semejantes. Saber que tal remedio ha curado a Calias atacado de tal enfermedad, que ha producido el mismo efecto en Sócrates y en muchos otros tomados individualmente, constituye la experiencia; pero saber que tal remedio ha curado toda clase de enfermos atacados de cierta enfermedad [...], es arte. En la práctica la experiencia no parece diferir del arte, y se observa que hasta los mismos que sólo tienen experiencia consiguen mejor su objeto que los que poseen la teoría sin la experiencia. Esto consiste en que la experiencia es el conocimiento de las cosas particulares, y el arte, por el contrario, el de lo general. Ahora bien, todos los actos, todos los hechos se dan en lo particular. Porque no es al hombre al que cura el médico, sino accidentalmente, y sí a Calias o a Sócrates o a cualquier otro individuo que resulte pertenecer al género humano. Luego si alguno posee la teoría sin la experiencia, y conociendo lo general ignora lo particular en el contenido, errará muchas veces en el tratamiento de la enfermedad. En efecto, lo que se trata de curar es al individuo. Sin embargo, el conocimiento y la inteligencia, según la opinión común, son más bien patrimonio del arte que de la experiencia, y los hombres de arte pasan a ser más sabios que los hombres de la experiencia, porque la sabiduría está en todos los hombres en razón de su saber. El motivo de esto es que los unos conocen la causa y los otros la ignoran. En efecto, los hombres de experiencia saben bien que tal cosa existe, pero no saben por qué existe; los hombres de arte, por lo contrario, conocen el porqué de la causa.