Aristòtil: el principi de no contradicció
De Wikisofia
Certs filòsofs [...] pretenen que una mateixa cosa pugui ser i no ser, i que es poden concebre simultàniament els contraris. Tal és l'asserció de la major part dels físics. Nosaltres acabem de reconèixer que és impossible ser i no ser al mateix temps, i fundats en aquesta impossibilitat hem declarat que el nostre principi és el principi cert per excel·lència.
També hi ha filòsofs que, donant una mostra d'ignorància, volen demostrar aquest principi; perquè és ignorància no saber distingir el que té necessitat de demostració del que no la té. És absolutament impossible demostrar-ho tot, perquè caldria caminar fins a l'infinit; de manera que no resultaria demostració. I si hi ha veritats que no han de demostrar-se, digui-se'ns quin principi, si no és l'exposat, es troba en semblant cas.
| Metafísica, IV, 4, 1006 (Espasa Calpe, Madrid 1988, p. 109). |
Original en castellà
Ciertos filósofos [...] pretenden que una misma cosa pueda ser y no ser, y que se pueden concebir simultáneamente los contrarios. Tal es la aserción de la mayor parte de los físicos. Nosotros acabamos de reconocer que es imposible ser y no ser al mismo tiempo, y fundados en esta imposibilidad hemos declarado que nuestro principio es el principio cierto por excelencia.
También hay filósofos que, dando una muestra de ignorancia, quieren demostrar este principio; porque es ignorancia no saber distinguir lo que tiene necesidad de demostración de lo que no la tiene. Es absolutamente imposible demostrarlo todo, porque sería preciso caminar hasta el infinito; de suerte que no resultaría demostración. Y si hay verdades que no deben demostrarse, dígasenos qué principio, como no sea el expuesto, se encuentra en semejante caso.