Fal·làcies modals

Són les fal·làcies conegudes amb el nom de «fal·làcia modal amb "és necessari"» i «fal·làcia modal/deòntica amb "és possible/està permès"». La primera es comet quan s'usa l'operador modal de la següent manera:

De manera que, de dir «és necessari que si "jo existeixo", llavors "existeixo"», es pot passar a dir que «si "jo existeixo", llavors necessàriament existeixo"».

La segona fal·làcia es comet quan s'usa l'operador modal de la següent manera:

De manera que afirmem, per exemple, que de dir «és possible/està permès que em casi amb Maria i és possible/està permès que em casi amb Josefina» es pot passar a dir que «és possible està permès que em casi, alhora, amb Maria i amb Josefina».