Egocentrisme

(del llatí, ego,jo, i centrum, el centre d'un cercle)

Tendència a pensar que un és el centre de l'univers. A diferència de l'egoisme, referible a la manera de comportar-se, l'egocentrisme es refereix a hàbits de pensament.

En la psicologia evolutiva de Piaget, és una característica d'una fase del desenvolupament de la intel·ligència en la infància, del període preoperatiu, dels 2 als 7 anys, que es manifesta com a incapacitat d'adoptar el punt de vista d'una altra persona (veg. epistemologia genètica). El llenguatge corresponent a aquesta fase es caracteritza igualment per monòlegs individuals i escassa comunicació amb els altres. És, doncs, una etapa prèvia al llenguatge socialitzat. Lev S. Vygotsky (1896-1934), lingüista, filòsof i psicòleg rus, critica aquest punt de vista de Piaget i sosté que el llenguatge egocèntric és una etapa posterior a un primer llenguatge socialitzat i un pas previ al llenguatge interioritzat, segons la seqüència: llenguatge social, llenguatge egocèntric, llenguatge interioritzat.