Accions

Autor

Jean-Antoine Marie Nicolas Caritat marquès de Condorcet

De Wikisofia

Condorc.gif

Científic, filòsof i polític, de nom Jean-Antoine Marie Nicolas Caritat, va néixer a Ribemont, Picardia (França), de família aristòcrata i va ser educat en el col·legi jesuïta de Navarre a París. S'interessa per les matemàtiques i per la filosofia, trava coneixement amb els philosophes i col·labora en la redacció de l'Enciclopèdia. A vint-i-cinc anys és triat membre (1769) de l'Acadèmia de Ciències i, més tard, el seu secretari permanent. Col·labora amb el fisiòcrata Robert Jacques Turgot, ministre d'hisenda, s'interessa pels problemes econòmics des d'una perspectiva liberal, i per les repercussions a Europa de la independència americana, i ofereix casa seva com a «saló» per a reunions d'il·lustrats. Es va deixar atreure cada vegada més per les idees revolucionàries i va ser l'únic dels il·lustrats que va participar activament en la Revolució Francesa. Va redactar un projecte de constitució girondina, que finalment va ser descartat –en part per no haver votat a favor de l'execució de Lluís XVI– i substituït pel delsmuntanyesos o jacobins; va haver de fugir a causa de les crítiques que va dirigir a aquests.

Va passar els últims mesos de la seva vida tancat a París, on, en una pensió i sense disposar de documents, va redactar Esbós d'un quadre històric sobre els progressos de l'esperit humà, obra per la qual ha passat a la història de la filosofia, publicada pòstumament (1795) i destinada en principi a ser una obra major. En ella interpreta la història de la humanitat, que divideix en deu períodes, com un veritable progrés humà lineal, tant en el material com en el moral, que avança a manera d'un alliberament progressiu i que descansa en la convicció de la «indefinida perfectibilitat de l'espècie humana» En traçar la història des de l'antiguitat, dedica especial atenció a la invenció de la impremta com difusora imparable de cultura i coneixements, que permet la revolució científica del s. XVII, període que comprèn la vuitena època, i que desemboca en el triomf de la raó en l'època il·lustrada, la novena. Davant la desena època, el futur, s'obre el progrés indefinit de la humanitat, basat en el desenvolupament de les ciències. El progrés és abans de res propietat de l'esperit, basat en la igualtat, la llibertat i la desaparició dels prejudicis, que després s'estén a la indústria i al benestar en el terreny pràctic i el moral. Per a evitar els obstacles que s'oposen al progrés, reclama una legislació sàvia dirigida al bé comú, un ensenyament lliure de prejudicis, sense la qual no podria haver-hi llibertat, justícia, racionalitat o progrés moral, l'ús de mitjans tècnics en l'ensenyament i el desenvolupament d'un llenguatge universal.