Veritat formal
De Wikisofia
La revisió el 17:40, 22 set 2018 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - que ho componen, + que el componen,)
La que competeix a un enunciat per només la seva forma lògica, o la seva estructura lògica, independentment del significat dels termes que el componen, o dels casos de substitució de les lletres de l'enunciat
Són exemples de veritats formals:
«Ser o no ser» [math]\displaystyle{ A \vee ¬A }[/math]
«Res que sigui A i B alhora, deixa de ser B».
«Si A i B, llavors B», [math]\displaystyle{ (A \wedge B) \rightarrow{B} }[/math]
En tots aquests casos, qualsevol substitució dels termes o de les lletres d'enunciat, per qualsevol altre terme o qualsevol altre enunciat, dóna lloc a un enunciat necessàriament veritable (per la seva forma lògica).
Es diu també «veritat lògica».
Vegeu també: lògicament veritable, llei lògica, veritat necessària, validesa, i altres termes relacionats ↓
termes relacionats.