Veritat com a consens
De Wikisofia
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Variant de la teoria pragmàtica de la veritat, atribuïble a Jürgen Habermas, segons el qual «veritat» no és un predicat o propietat d'una proposició o enunciat, sinó una exigència ideal d'aquest, per la qual es reclama dels altres l'assentiment, o el consens intersubjectiu, una vegada presentades les justificacions amb què se sosté i s'afirma un enunciat. El rerefons d'aquesta teoria suposa que els enunciats que es pretenen veritables, com actes lingüístics que són, es profereixen en una situació ideal de diàleg, en la qual ha de ser possible un discurs lliure i racional.
Vegeu termes relacionats.