Transcendència

(del llatí transcendere, passar per damunt, sobrepassar, o anar d'un extrem a l'altre)

En sentit ampli, importància, però en el vocabulari filosòfic, característica, oposada a la immanència, del que és transcendent. Normalment la transcendència remet a la condició del que es troba més enllà de l' experiència. Té també el sentit, sobretot en la fenomenologia, de l'acció amb que el subjecte s'orienta cap a l'exterior.