Diferència entre revisions de la pàgina «Tradicionalisme»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} En sentit ampli, afany o actitud conservadurista davant les innovacions. En sentit propi, la doctrina filosòfica i teològica que apareix a França,...».) |
m (Text de reemplaçament - "fideísmo" a "fideisme") |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | En sentit ampli, afany o actitud conservadurista davant les innovacions. En sentit propi, la doctrina filosòfica i teològica que apareix a França, en el s. XIX, i els representants principals del qual són [[Autor:Bonald, Louis-Gabriel-Ambroise, vescomte de|Louis de Bonald]] (1754-1840), [[Autor:Maistre, Joseph de|Joseph de Maistre]] (1753-1821) i Vaig felicitar Robert de Lamennais (1782-1854). Tots ells apel·laven a l'existència d'una [[revelació|revelació]] primitiva totalment necessària per a la fonamentació de qualsevol classe de [[veritat|veritat]], i aquesta revelació es transmetia per [[tradició|tradició]]. En realitat, com a moviment [[irracionalisme|irracionalista]] que era, igual que el | + | En sentit ampli, afany o actitud conservadurista davant les innovacions. En sentit propi, la doctrina filosòfica i teològica que apareix a França, en el s. XIX, i els representants principals del qual són [[Autor:Bonald, Louis-Gabriel-Ambroise, vescomte de|Louis de Bonald]] (1754-1840), [[Autor:Maistre, Joseph de|Joseph de Maistre]] (1753-1821) i Vaig felicitar Robert de Lamennais (1782-1854). Tots ells apel·laven a l'existència d'una [[revelació|revelació]] primitiva totalment necessària per a la fonamentació de qualsevol classe de [[veritat|veritat]], i aquesta revelació es transmetia per [[tradició|tradició]]. En realitat, com a moviment [[irracionalisme|irracionalista]] que era, igual que el fideisme de la mateixa època, s'oposava, en nom del que representava la tradició del ''ancien régime'', als ideals i principis de [[racionalitat|racionalitat]], llibertat individual i igualtat de la Il·lustració i la Revolució Francesa. |
Se li va anomenar també «ultramontanisme». | Se li va anomenar també «ultramontanisme». | ||
Revisió de 15:00, 18 març 2015
En sentit ampli, afany o actitud conservadurista davant les innovacions. En sentit propi, la doctrina filosòfica i teològica que apareix a França, en el s. XIX, i els representants principals del qual són Louis de Bonald (1754-1840), Joseph de Maistre (1753-1821) i Vaig felicitar Robert de Lamennais (1782-1854). Tots ells apel·laven a l'existència d'una revelació primitiva totalment necessària per a la fonamentació de qualsevol classe de veritat, i aquesta revelació es transmetia per tradició. En realitat, com a moviment irracionalista que era, igual que el fideisme de la mateixa època, s'oposava, en nom del que representava la tradició del ancien régime, als ideals i principis de racionalitat, llibertat individual i igualtat de la Il·lustració i la Revolució Francesa.
Se li va anomenar també «ultramontanisme».