Accions

Testament, Antic i Nou

De Wikisofia

La revisió el 08:58, 2 nov 2017 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (noms propis)

Col·lecció de llibres, que constitueixen la Sagrada Escriptura, o Bíblia hebrea i la Bíblia cristiana, segons la determinació del cànon dels llibres sagrats. L'Antic Testament (παλαιά διαθήκη, palaiá diathéke, antiga aliança), comprèn històricament el període de temps que transcorre des del pacte, o aliança, de Yahvéh amb Abraham, fins al naixement de Jesucrist, i està format pels llibres històrics, això és, llibres de la Torà, o llei d'Israel (Pentateuc), profètics (Josuè, Jutges, Samuel i Reis), hagiogràfics (Rut, Ester, Esdres-Nehemies, Cròniques) i deuterocanònics, només reconeguts pel cànon cristià (Tobies, Judit, Ester 10,4-6 i Macabeus); els llibres sapienciales (Job, Salms, Proverbis, Eclesiastés, Càntic dels càntics, Saviesa i Eclesiàstic), i els llibres profètics (vegeu gràfic). Contenen aquests llibres el que es considera la revelació de Déu, Jahvè, a Israel i la resposta d'aquest poble, considerat escollit, als designis divins de salvació.

C404-1.gif

El Nou Testament (καινή διαθήκη, kainé diathéke), expressió que significa «nova aliança», és la Bíblia pròpiament cristiana, que conté la part de la història de la salvació que correspon a la vida, mort i resurrecció de Jesús i al testimoniatge de fe dels apòstols i primers deixebles. Abasta 27 escrits admesos com a canònics: els quatre evangelis de Mateu, Marc, Lluc i Joan, i les cartes o epístoles de Pau, Jaume, Pere, Joan i Judes, juntament amb els Fets dels apòstols i l'Apocalipsi o revelació (veure gràfic).

C404-1B.gif