Mostra la font per a Substància pensant

{{ConcepteWiki}}
(en llatí, ''res cogitans / res extensa'') Les expressions que utilitza [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]] per a qualificar la [[idea|idea]] de [[jo|jo]] i de [[matèria|matèria]], respectivament. Les expressions llatines remeten a l'ús de ''res'', que, en el llatí medieval de l'[[escolàstica, escolasticisme|Escolàstica]], significa cosa o substància, en un sentit qualitatiu, o quiditativo, és a dir, sense una referència immediata a  l'[[existència|existència]] (primer una cosa és i, després, d'ella se sap si existeix o no). Descartes utilitza indistintament el terme «substància» o el de «cosa» ([[Recurs:cita Descartes 9|veg. citació]]), recolzat en aquesta equivalència del terme ''res'' en llatí.

El jo o el si mateix és una ''substància pensant'' ([[Recurs:cita Descartes 5|veg. citació]]), com correspon a la intuïció que Descartes té de si mateix, al final del procés del  [[dubte metòdic|dubte metòdic]], i que expressa amb la frase: «jo penso» ([[Recurs:Descartes: el dubte metòdic|veg. text]]).

La ''substància extensa'' és la idea que, paradigmàticament, troba en el seu esperit Descartes, després d'analitzar una de les idees clares i distintes com és la d'extensió, objecte de la matemàtica (Meditació cinquena), i referir-la, per força de la imaginació i el sentir, a objectes exteriors (Meditació sisena; [[Recurs:Descartes: el coneixement de les coses externes|veg. text]]). Aquestes no poden sinó ser coses (matemàticament) extenses (en longitud, amplària i profunditat), doncs aquesta és la idea clara i distinta, és a dir, [[evidència|evident]], que podem fer-nos dels cossos, inclòs el propi.

Tant l'esperit humà com les coses materials són substàncies, perquè, encara que en rigor substància només pot ser-ho allò que gaudeix d'autonomia i independència total (només Déu ho és en aquest sentit), a les coses creades que, per a existir, només necessiten el concurs diví, els competeix també el nom de [[substància|substància]] ([[Recurs:cita Descartes 2|veg. citació]]). Cada substància, d'altra banda, es qualifica amb un [[atribut|''atribut'']] o predicat essencial característic: el [[pensament|pensament]] o  l'[[extensió|extensió]], radicalment diferents, i cada predicat essencial creat té diverses ''maneres'' de ser atribuït ([[Recurs:Cita de Descartes 2|veg. citació]]). Així es constitueix el [[dualisme|dualisme]] cartesià.

A aquests dos tipus irreductibles de substància afegeix un tercer: la substància pensant increada o ''res infinita'', [[Déu|Déu]] ([[Recurs:cita Descartes 1|veg. citació]]).


{{Etiqueta
|Etiqueta=Historia
}}
{{InfoWiki}}