Mostra la font per a Saint-simonisme

{{ConcepteWiki}}
Moviment social renovador continuador de les tesis de [[Autor:Saint-Simon, comte de|Saint-Simon]]. A la mort d'aquest, els seus deixebles, especialment Barthélemy Prosper Enfantin, Olinde Rodrigues i Saint-Amand Bazard, es van organitzar al voltant de la revista ''Li Producteur'' (1825-1826) i van advocar per la creació d'una societat en pro de la indústria, enfocada a augmentar el paper dels mitjans de producció en la constitució del seu projecte d'una nova societat basada en el desenvolupament de la tècnica, la ciència i la indústria, i regida, no per organismes polítics ni falsament igualitaris (consideraven la democràcia com un desordre), sinó per una administració científica, i articulada com un vast laboratori dirigit per un equip de científics i industrials. Les seves activitats es van encaminar cap a la constitució d'una banca central que dirigís el crèdit per a afavorir les branques més productives i pacífiques de la indústria, desenvolupessin els mitjans de comunicació i transport, i l'ensenyament tècnic. La seva activitat va donar com a fruit un gran impuls en la construcció del ferrocarril a França i altres països, la formació de la companyia transatlàntica i el projecte del canal de Suez.

[[File:Saintsimon3.jpg|thumb|Saint-Simon]]
En 1928-30 A. Bazard va publicar ''La doctrina saint-simoniana'' en la qual es recullen els aspectes fonamentals del moviment, que es va prosseguir amb la revista ''Li Globe'' dirigida per Michel Chevalier. A més del suport al desenvolupament de la indústria, els saint-simonians advocaven per una millora de les condicions de vida dels treballadors i dels seus salaris, però no de manera igualitarista sinó segons la divisa: «a cadascun segons les seves capacitats, i a cada capacitat segons les seves obres». Estaven en contra de la riquesa immobilitzada i no productiva i contra el dret d'herència que conculca el principi de la igualtat de tots en el naixement. Cap a 1832 es va produir una important escissió en el moviment, que va conduir a alguns dels seus membres cap a les tesis socialistes i comunistes i a uns altres cap a tesis capitalistes. Enfantin va seguir defensant les tesis saint-simonianes però amb un aspecte més marcadament místic i ètic-religiós. Va defensar l'alliberament de la dona, pel que considerava imprescindible l'abolició del matrimoni i la llibertat sexual. A mitjan segle el moviment va perdre la seva influència, absorbit per les tesis socialistes.

{{Etiqueta
|Etiqueta=Historia
}}
{{InfoWiki}}