Accions

Relativisme cultural

De Wikisofia

La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.

Concepció àmpliament estesa en l'antropologia cultural segons la qual els patrons de valors, usos i costums són relatius a la cultura de la qual formen part. Així, doncs, no poden establir-se un únic punt de referència per a jutjar la correcció o incorrecció de valors i costums. Cada sistema de valors, i cada conjunt d'usos i costums, ha de ser entès en funció de la cultura que els engendra. D'aquí el rebuig a tota comparació que tingui com a barem el d'una pretesa superioritat o inferioritat cultural. En aquest sentit, el relativisme cultural suposa la més radical negació dels punts de vista etnocèntrics. No obstant això, dins de la posició general del relativisme cultural caben diverses matisacions, des d'una concepció d'aquest relativisme, entès solament com a rebuig de l'etnocentrisme, fins a posicions més radicals que sostenen que tota pauta cultural és tan digna de respecte com qualsevol altra.

Almenys des de Boas fins a l'actualitat, tots els etnòlegs accepten d'una o una altra manera el relativisme cultural, donant per completament superats els punts de vista eurocèntrics, si no plenament colonialistes, sustentats encara per alguns antropòlegs del segle XIX i principis del XX. Des d'una perspectiva no radical, sostenir-ho no suposa necessàriament afirmar que tota pauta cultural és intrínsecament tan digna de respecte com qualsevol altra, ni suposa tampoc la ingènua concepció de la pèrdua absoluta de prejudicis per part de l'antropòleg. Com assenyala Marvin Harris: «encara que el relativisme cultural és una manera científicament acceptable de referir-se a les diferències culturals, no constitueix l'única actitud científicament admissible. Com tothom, els antropòlegs també es formen judicis ètics sobre el valor de les diferents classes de pautes culturals. No hi ha per què considerar el canibalisme, la guerra, el sacrifici humà i la pobresa com a assoliments culturals valuosos per a dur a terme un estudi objectiu d'aquests fenòmens. [...] L'objectivitat científica no té el seu origen en l'absència de prejudicis –tots som parcials–, sinó a anar amb compte de no permetre que els prejudicis propis influeixin en el resultat de la investigació». (Marvin Harris, Introducció a l'antropologia general, Ed. Alianza, Madrid 3a edic. 1993, p. 148).